La captura del "Comando Imanol" a Guipúscoa està donant molt de joc al Ministeri de l'Interior. Massa joc. Les detencions de Xabier Atristain i Juan Carlos Besance han servit per demostrar novament que el govern espanyol no està en treva. Tolerància zero, com els agrada repetir amb tossuderia a Rubalcaba i Ares.
Es tracta, doncs, d'una nova operació policial per mantenir la tensió sobre una ETA que ha suspès els atemptats. No es pot passar per alt però, que el cop de la Guardia Civil s'ha dirigit en aquesta ocasió contra un comando que havia quedat despenjat de l'organització feia uns anys i que els seus dos únics membres estaven intentant treure's de sobre el material explosiu que se'ls ha confiscat. Parlem, per tant, d'un comando inactiu que maldava per desprendre's de les bombes. Sobre aquest grup que intentava desmantellar-se, Zapatero, Rubalcaba i l'Audiència Nacional han volgut donar cos a una teoria que els balla pel cap: la suposada connexió entre ETA i la guerrilla colombiana de les FARC. Per què no deixa de ser sospitós que Atristrain i Besance hagin confessat, incomunicats, que entre juliol i agost de 2008 van rebre instrucció militar a Veneçuela, i que un dels instructors del curs va ser Arturo Cubillas, antic membre d'ETA i actual funcionari del govern d'Hugo Chavez.
Segons el testimoni dels dos detinguts, a aquests cursets també hi van acudir membres de les FARC. Atristain i Besance han dit just allò que el govern espanyol volia escoltar i, a més, sense deixar-se cap dels elements imprescindibles en aquesta història. En el relat hi apareixen tots els personatges d'aquesta auca basco-sudamericana per la qual tant sospira Madrid: ETA, Cubillas, Chavez i les FARC. Una confessió massa perfecte. Atristain i Besance han explicat a les Gestores Pro-Amnistía les diferents sessions de tortures que han patit durant dies i també que els agents els han obligat a aprendre de memòria la declaració que havien de relatar al jutge posteriorment.
Mentre el fiscal de l'Audiència Nacional adverteix que "els etarres, quan confessen, confessen coses certes", l'ambaixador de Veneçuela a Espanya assegura que el govern de Caraques "té seriosos dubtes que aquestes declaracions, per falses i malicioses, hagin estat totalment voluntàries. La suposada confessió podria haver estat arrencada irregularment". No es pot descartar que tot es tracti d'un muntatge policial amb l'objectiu de contrarrestar la campanya internacional que està duent a terme l'esquerra abertzale a favor d'un procés de pau per a Euskal Herria. Fa uns dies la vicepresidenta espanyola, María Teresa Fernández de la Vega anunciava que l'executiu del PSOE ha demanat ajut als Estats Units per "reduir la influència" de l'esquerra independentista a l'estranger.
També formaria part d'aquesta estratègia la campanya de desprestigi que alguns mitjans espanyols han iniciat contra l'advocat sudafricà, Brian Currin, qui des de fa mesos busca suport internacional per impulsar una sortida negociada i política al conflicte basc. Les gestions de Currin, la diplomàcia internacional desplegada per l'esquerra abertzale i la recent crida d'ETA a mitjancers estrangers perquè s'impliquin en la resolució d'aquest problema, han col·locat el govern espanyol en una situació molt incòmode, ja que no vol ni sentir a parlar de possibles mediacions estrangeres. Tots els esforços del PSOE per tallar les connexions internacionals de l'esquerra independentista l'únic que fan és internacionalitzar encara més la causa d'ETA. Quan Zapatero presumeix del setge policial que ETA pateix a Espanya, França, Portugal, Canadà, Itàlia, Mèxic i a Veneçuela situa i escampa el problema basc pel mapamundi. Un problema que ha traspassat les fronteres franco-espanyoles i que és un més dels molts que figuren en l'agenda internacional. Per desactivar-lo seran necessaris àrbitres de reconegut prestigi mundial.
