La treva, el que eufemísticament ETA ha presentat com una suspensió de les "accions armades ofensives". Zapatero s'ha convertit en el primer president espanyol en gaudir de dos alto el foc d'ETA consecutius, un per legislatura. I ara què?
Quines passes s'haurien de donar si la cultura democràtica estigués consolidada a Espanya? Zapatero aprofitaria aquesta segona oportunitat de passar a la història com el "Tony Blair espanyol" que va resoldre d'una vegada per totes el conflicte basc, i no cometria els mateixos errors que en el passat procés de pau. El PSOE no perdria ni un minut i respondria al moviment d'ETA amb un seguit de gestos de distensió: derogació de la Llei de Partits i fi de la política de disperssió contra els presos bascos. Qüestions, per cert, que el diari britànic Financial Times, ben allunyat de les tesis de l'independentisme basc, ja ha reclamat a l'executiu socialista. Batasuna tornaria a la legalitat i, automàticament, quedarien anul.lades la majoria de les causes judicials obertes contra l'esquerra abertzale sota la doctrina del "tot és ETA". El retorn a Euskadi i Navarra dels presos bascos i la posada en llibertat dels reclusos malalts acabaria amb dècades de dolor i crearia un clima propici per restablir confiances entre ETA i el govern espanyol. Això permetria obrir un diàleg, una negociació sobre les "qüestions tècniques" del procés de pau com són el futur dels presos de l'organització i el reconeixement de totes les víctimes, també les de la guerra bruta impulsada per l'Estat.
Una Comissió de la Veritat ajudaria a resoldre accions no aclarides d'ETA i la desaparició de diversos militants abertzales a mans de grups parapolicials. Els uns i els altres reconeixerien el mal causat a l'adversari. A mida que es donessin avenços, ETA acceptaria que una comissió internacional verifiqués el compliment de l'alto el foc i controlés els seus arsenals. Un camí que culminaria en uns anys amb el desmantellament total de les seves estructures militars. La política sería la gran protagonista. Sense contrapartides polítiques a canvi de renunciar a la violència, però obrint de bat a bat la porta a la democracia. La tornada a la legalitat de l'esquerra abertzale injectaria grans dosis d'il.lusió i d'esperança en la societat basca.
Desterrades totes les violències, no existiria cap obstacle per configurar un gran pacte independentista. Un pol integrat per Batasuna, Eusko Alkartasuna i Aralar que atrauria a una part significativa de les bases del PNB. L'expressió electoral d'aquest front sobiranista se situaria com a segona força política d'Euskadi amb opcions de convertir-se en hegemònica, mentre que a Navarra esdevindria l'àrbitre de la situació política i bascularia entre la tercera i la segona posició al parlament foral. S'impulsaria una Mesa de Partits amb l'encàrrec d'articular un nou entramat legal basconavarrés i espanyol que incorporés, sense vetos, tot allò que democràticament decidís el poble basc, inclós el dret d'autodeterminació.
Els Principis Mitchell guiarien, doncs, tot el procés: "Les qüestions polítiques es resolen a través de l'ús exclusiu de mitjans democràtics i pacífics. Totes les parts es comprometen a acceptar els acords sorgits de les negociacions polítiques i a no intentar modificar-los amb l'ús de l'amenaça o la violència". El resultat final hauria de ser un escenari plenament democràtic on tots els projectes polítics, també l'independentista, poguessin fer-se realitat si obtinguessin l'aval majoritari de les urnes. Aquest escenari no és ciencia ficció, s'ha donat en conflictes molt més durs i enconats que el basc, com per exemple, al Nord d'Irlanda i a Sudàfrica. La diferència és que els dirigents britànics i bòers, per sobre d'obstacles de tota mena, van ser valents, responsables i demòcrates. Enteneu ara per què Zapatero, Rubalcaba, Ares, López, Rajoy, Basagoiti i companyia rebutgen el camí iniciat per ETA i l'esquerra abertzale?
Contra ETA tots ells vivien millor. Sense atemptats es troben políticament despullats ja que això els obligarà, tard o d'hora, a obrir debats que no saben com poden acabar. Debats perillosos per a la unitat d'Espanya.
