Federico Trillo, sent ministre de defensa de José María Aznar, va definir molt bé el concepte de democràcia que té la dreta espanyola. "El soroll dels tancs és el soroll de la democràcia", va dir. El frustrat procés de pau es va iniciar amb el PSOE en el poder, però Zapatero no controlava tots els mecanismes de l'Estat. Amplis sectors de la judicatura, de la policia i de la premsa espanyoles es van conjurar per evitar que les negociacions amb ETA i amb Batasuna acabessin bé. Un boicot a la pau emparat pel PP i per les famílies més reaccionàries dels cercles de poder madrileny i basc.
Amb l'ajut de tots ells, les plataformes ultres del "Foro de Ermua" i de "Dignidad y Justícia" van aconseguir, fa més de dos anys, que el Tribunal Superior de Justícia d'Euskadi, presidit pel també reaccionari, Fernando Ruiz Piñeiro, admetés a tràmit una denúncia contra sis dirigents de Batasuna -un d'ells Arnaldo Otegi-, dos del PSE -Patxi López i Rodolfo Ares- i el Lehendakari. Són els nou encausats del que es coneix com a "Cas Ibarretxe".
Se'ls acusa d'haver vulnerat la prohibició fixada pel Tribunal Suprem, arran la Llei de Partits, segons la qual, Batasuna no podia desenvolupar cap mena d'activitat política en estar il.legalitzada. Ibarretxe va mantenir l'abril de 2006 una entrevista pública amb els representants independentistes al Palau d'Ajuria Enea, a Vitòria. I els socialistes López i Ares van fer el mateix, dos mesos més tard, en un hotel de San Sebastià. Les acusacions populars sol·liciten per als processats penes de presó i també d'inhabilitació per exercir càrrecs públics.
No deixa de ser una alliçonadora ironia que un dels principals artífexs de la Llei de Partits, el PSOE, pateixi ara les conseqüències d'aquesta normativa d'excepció. La vista oral ja té data: el 8 de gener de 2009. s a dir en plena precampanya basca i a dos mesos de celebrar les eleccions autonòmiques d'Euskadi, previstes pel març. El judici en si mateix no té precedents.
Per començar, serà la primera vegada que un Lehendakari haurà de seure davant d'un tribunal en qualitat d'acusat. En segon lloc, per l'orígen polític i la importància dels nou encausats, la vista es convertirà en un judici al procés de pau perquè es criminalitza el diàleg entre partits. I tercer, els dos principals aspirants a Lehendakari en els pròxims comicis afronten penes d'inhabilitació. Això vol dir que si els jutges acaben condemnant a Ibarretxe i a López, cap dels dos -ja veurem qui guanya a les urnes- podria presidir la Lehendakaritza. Una vegada més, la voluntat popular dels bascos quedaria marginada per una intervenció directe dels aparells judicials contraris a la resolució del conflicte.
La pregunta és si es conformaran amb la foto del banc dels acusats com a pena, o si realment arribaran fins el final i aplicaran inhabilitació i presó a Ibarretxe, López, Otegi i companyia. El precedent del "Cas Atutxa" no convida a l'optimisme. Els antics membres de la mesa del parlament de Vitòria, Juan Maria Atutxa, del PNB, Gorka Knörr, d'Eusko Alkartasuna, i Kontxi Bilbao, d'Esker Batua, van ser condemnats per haver desobeït les ordres del Suprem, en negar-se a dissoldre el grup de l'esquerra abertzale a la cambra basca. El cas va arribar al Tribunal Superior de Justícia d'Euskadi per l'impuls del sindicat ultra "Manos Limpias". Aquest tribunal els va absoldre dels càrrecs, però en última instància el Suprem els va condemnar en ferm. A partir del 8 de gener el teatre de l'absurd torna a Bilbao en una sala de justícia plena de polítics acusats de fer política durant un procés de negociacions que tenia com a objectiu últim aconseguir una pau justa i democràtica. Algú en dóna més?
