Pat Magee va matar el pare de Jo Barry el 1984. L'IRA pretenia atemptar contra la llavors primera ministra britànica Margaret Thatcher aprofitant la reunió que el Partit Conservador celebrava al Gran Hotel de Brighton. Magee col·locà la bomba.
Thatcher sortí il·lesa de l'atac però l'explosió acabà amb la vida de cinc persones, una d'elles era el diputat Sir Anthony Berry. El voluntari de l'IRA fou detingut unes setmanes més tard i condemnat a 35 anys de presó. El 1999 recuperava la llibertat gràcies a l'amnistia que es va aplicar al Nord d'Irlanda arran els acords de pau del "Divendres Sant". Aquell mateix any la filla del diputat assassinat coneix de manera casual -en un taxi- al germà d'un membre de l'IRA mort per la policia. Jo Barry descobreix que a l'altre bàndol també hi ha patiment i comença a buscar a Pat Magee. Vol parlar amb ell, saber com és i per què va decidir ingressar a l'IRA.
"Després de la mort del meu pare -explica Jo Barry- vaig haver d'escollir entre viure enfadada, culpant, veient a l'altre com l'enemic o iniciar un viatge on deixar el dolor, començar a entendre i a veure la humanitat en l'altre. Ha estat un viatge molt llarg que començà quan vaig conèixer a Magee l'any 2000 i que encara continua després de gairebé 10 anys dialogant amb Pat."
Converses que han servit a Berry per arribar a una conclusió: "Si hagués viscut la vida de Pat podria haver pres les mateixes decisions. Per aquest motiu la base d'un procés de pau ha d'articular-se sobre l'entesa de l'altre, no sobre el perdó. El perdó no és tant important, és més un camí d'entesa, d'entendre a Pat per veure per què s'uní a l'IRA i col·locà la bomba. No dic ni que hagi perdonat a Pat, ni que no ho hagi fet. s més, li pertoca a Pat perdonar-se a si mateix."
Per la seva banda Magee prefereix no parlar de perdó perquè és una paraula amb connotacions religioses i ell no és creient, però reconeix que sovint ha de fer front a decisions que va prendre de jove i que són "difícils de suportar". L'ex militant de l'IRA destaca la importància "d'explicar el passat i entendre per què hi ha un conflicte entre Anglaterra i Irlanda que ha provocat tantes morts per poder superar-lo. No té res a veure amb que em mostri penedit o amb que Jo em perdoni."
Si hagués viscut la vida de Pat [membre de l'IRA] podria haver pres les mateixes decisions
Durant els últims nou anys Pat i Jo han pronunciat junts conferències -la última a Bilbao- compartint les seves experiències i defensant el diàleg perquè, segons Berry, "és la manera d'avançar ja que permet veure a l'altra persona com un ésser humà, fins i tot quan s'està en desacord" i, segons Magee, "el diàleg serveix per reconèixer la validesa de la posició de l'altra i respectar-la."
No són aquests els valors que pretenen traslladar a les escoles d'Euskadi els populars i els socialistes bascos a través del seu "Pla de Convivència Democràtica i Deslegitimació de la Violència". Un instrument partidista que no pretén entendre a l'altre sinó criminalitzar-lo políticament, sense respectar o admetre la diferència ideològica.
Mireu sinó què diu el soci preferent del govern basc, Antonio Basagoiti, del PP: "El Pla permet acabar amb la mentida que diu que el basc és un poble oprimit, prestigia la Constitució i l'Estatut i posa en valor els esforços per la llibertat de totes les víctimes del terrorisme. Fomenta una tasca pedagògica imprescindible per educar a les noves generacions en valors constitucionals i ajuda a acabar amb el suport ideològic d'ETA."
La consellera d'Ensenyament, la socialista Isabel Celaà confirma també l'adoctrinament de l'alumnat basc a favor de les posicions espanyolistes: "El Pla es convertirà en una eina indispensable per a l'eradicació de propostes que encara avui justifiquen l'ús de la violència per aconseguir objectius polítics. Brindarà a la societat en general i a les noves generacions en particular mitjans i recursos que estimularan actituds i hàbits saludables."
s innecessari afegir allò que l'espanyolisme entén com a saludable.
