La consulta ja és història. El Tribunal Constitucional, com es preveia, l'ha tombat i el Lehendakari ha acatat la decisió. El 25 d'octubre cap ciutadà d'Euskadi podrà acudir a les urnes per votar contra ETA i a favor d'una sortida dialogada al conflicte basc basada en el "dret a decidir". Tret d'una denúncia davant del Tribunal d'Estrasburg i d'una probable manifestació més endavant -convocada pels partits que integren l'executiu de Vitòria- no s'aixecarà cap més protesta contra la resolució de la justícia espanyola que Ibarretxe considera "arbitrària", "injusta" i "insòlita en l'Europa democràtica".
I ha dit més coses, algunes d'elles d'una gran intensitat política: "L'actitut de l'Estat espanyol és incompatible amb una societat democràtica i existeix, en el seu defecte, una amenaça raonablement pròxima per a la democràcia". Segons Ibarretxe "s'ha imposat la raó d'Estat per sobre de la raó democràtica" perquè la justícia espanyola "està foradada per la política".
La vía europea que activarà en breu el govern basc té un incert recorregut. s possible que Estrasburg ni tant sols l'admeti a tràmit per una qüestió formal (una part de l'Estat espanyol com Euskadi, no pot denunciar a l'Estat al qual pertany). Superant aquest obstacle amb el subterfugi de presentar la demanda a títol individual, com pretèn el tripartit, passarien anys abans no es pronunciessin els jutges de la Unió Europea sobre el fons de la qüestió. I, fins i tot, llavors podria passar que la sentència no donés la raó a la part basca perquè és norma de les institucions europees no abordar debats que afectin a la sobirania nacional d'un dels seus Estats membres. I la consulta planteja precisament això, un conflicte de sobiranies. Com molt bé destaca el Constitucional en la seva resolució, la iniciativa aprovada pel parlament d'Euskadi visualitza l'existència del "Poble Basc" com a subjecte polític diferenciat de la resta del "Poble espanyol".
I si és subjecte polític un dia podria exercit el dret d'autodeterminació i trencar la unitat de l'Estat recullida en la Constitució. Espanya ho sap molt bé, per això parla sense embuts I fixa el debat en els seus autèntics termes. La part basca en canvi defuig el debat I l'enfrontament de sobiranies. A partir d'ara la batalla queda reduïda a una confrontació electoral. PNB, PSE i PP ja pensen en els pròxims comicis autonòmics que, previsiblement, s'avançaran i es celebraran al febrer o al març de l'any que ve.
Mentrestant, resta una cosa pendent. El PNB ha de decidir qui serà el seu candidat.
En principi hauria de ser Ibarretxe. Només ell pot aprofitar el corrent victimista generat per la prohibició del Constitucional, però pot ser això no serà suficient per guanyar aquestes eleccions. En qualsevol cas, Ibarretxe té la última paraula sobre el seu futur polític. Li toca decidir si continua o no després dels reiterats fracassos sumats a Madrid.
Dies enrere l'expresident del PNB, Xabier Arzalluz, advertia que el PNB no pot guanyar les eleccions sense Ibarretxe, i afegia també que un sector del partit està desitjant canviar de candidat. El clima polític a Euskadi ja té regust electoral. Amb el veto de la consulta no ha acabat res. Ara comença tot. Tenim per endavant un període polític ple d'incerteses però carregat també de grans oportunitats de canvi, començant per qui serà el pròxim inquilí del Palau d'Ajuria Enea. Tot és possible.
