El govern de Zapatero ha traspassat, per primera vegada, una competència a Euskadi.

Feia nou anys que l'Estat espanyol no cedia als bascos una competència recollida a l'Estatut de Gernika. L'última transferència -l'autopista A 8- es va dur a terme durant el mandat de José María Aznar. Ara, el PNB ha aconseguit esgarrapar la competència d'Investigació+Desenvolupament+Innovació en el marc d'un acord pressupostari amb el PSOE. Així, doncs, és fruit d'un intercanvi de cromos. El govern espanyol cedeix, parcialment, la matèria d'I+D+I, no pas obligat per una llei aprovada en referèndum pel poble basc el 1979 -com passaria en un país normal i respectuós amb la pròpia legislació-, sinó com una contrapartida política.

 

  Madrid continua incomplint l'Estatut de Gernika i sols accepta repartir les engrunes autonòmiques quan li convé i exigint a canvi un preu. Espanya deu ser un dels pocs llocs del món on el seu govern cobra favors polítics a canvi de complir la llei. Són 36 les competències encara pendents de ser transferides a Vitòria. Si, com ha passat ara, cadascuna de les 36 triga nou anys en ser traspassada a Euskadi, l'Estatut basc no quedarà definitivament tancat fins d'aquí 324 anys. Més de tres segles!! Una llei nascuda el 1979 no serà desplegada del tot fins l'any 2.332!!    

 

Diu molt de l'interès i de la voluntat política d'Espanya envers el desenvolupament del procés autonòmic. I en aquesta qüestió, com en moltes altres, el PSOE i el PP van de la mà. Practiquen la mateixa estratègia dilatòria i de desgast contra els nacionalismes basc, català i gallec. Els tres nacionalismes que Manuel Fraga -feixista, ex ministre de Franco i president fundador del PP- voldria veure "penjats" perquè no facin nosa a la unitat d'Espanya.    

 

Mentre Fraga deixava anar aquest estirabot a Madrid, prop del Ministeri d'Adminisitracions Públiques, on la seva titular, Elena Salgado, i la vice-Lehendakari, Idoia Zenarruzabeitia, formalitzaven el traspàs de la nova competència, a Bilbao el número dos del PSOE reflexionava sobre les reformes estatutàries. Segons José Blanco, "el marco actual siempre es revisable. Dentro de la Constitución y a partir del consenso es posible avanzar en el autogobierno, en las señas de identidad. Es posible hacerlo. De la misma forma que lo hemos hecho en otras comunidades autónomas, singularmente con Cataluña, estamos dispuestos a hacerlo si esa voluntad emana de donde tiene que emanar, que es del parlamento vasco con un grado de consenso suficiente y, además, dentro de las reglas de juego, dentro de la Constitución."

 

 

 

s el mateix polític qui, el 2005, en ple debat sobre la reforma de l'Estatut català assegurava que "la definición de Cataluña como nación, a juzgar por algunos expertos, puede ser constitucional pero no es conveniente. Por lo tanto no se trata sólo de un debate sobre constitucionalidad. La financiación autonómica, por poner otro ejemplo, puede ser constitucional tal y como está formulada, pero quiebra la solidaridad (...) Además de constitucional, el Estatuto catalán tiene que ser razonable. Y algunos aspectos de la propuesta de reforma no son razonables."

 

 

 

Parlem del José Blanco que, amb el seu silenci còmplice, va assumir les paraules que pronuncià el seu company de partit i president de la Comissió Constitucional del Congrés espanyol, Alfonso Guerra, qui des de Barakaldo, i envoltat de les Joventuts Socialistes d'Euskadi, va presumir tot dient: "El Plan Ibarretxe lo cepillamos antes de entrar en la Comisión. Sí, es la verdad, para que nos vamos a andar con eufemismos, coño. Y el otro -en referència a l'Estatut català- lo cepillamos como un carpintero durante los trabajos de la comisión."

 

 

L'Espanya eterna no té pressa. I Euskadi? Es pot permetre el luxe d'esperar tres segles per "gaudir" al cent per cent d'una autonomia tutelada i limitada?