s la imatge que resumeix millor la situació actual. Després d'una travessia de mig segle, el transatlàntic d'ETA ha aturat màquines en alta mar i es deixa remolcar pel vaixell de Batasuna, que en l'últim any ha incrementat la seva potència tractora.
ETA militar deixa fer a l'esquerra abertzale política, es deixa guiar per un nou full de ruta que busca la independència d'Euskal Herria a través dels mètodes pacífics i democràtics. ETA no ha entregat el pont de comandament del seu transatlàntic als Otegi i companyia. Els "generals" de l'organització armada continuen als seus llocs i si algun dia se'ls acaba la paciència, perquè les coses no surten com s'esperaven, poden agafar un altre cop el timó i trencar les amarres amb l'esquerra abertzale. I aquest és el problema que té ETA. Trencar l'alto el foc significaria la ruptura del moviment independentista basc i el sorgiment de dues Batasunes i de dues Etes, on els minoritaris, en tots dos casos, serien els partidaris de justificar i practicar la violència. Aquests sectors minoritaris d'irreductibles són conscients del perill d'escissió, motiu pel qual transigeixen en deixar-se remolcar. Una feblesa que està sent aprofitada al màxim pels defensors d'enterrar les armes. Des que a principis de 2010 el gruix de la militància de Batasuna va fixar el nou rumb a favor només de les vies polítiques, aquest partit s'ha dedicat a completar, matisar i polir els comunicats d'ETA.
En definitiva, a interpretar les paraules d'ETA i, fins i tot, a atribuir continguts als comunicats que la mateixa organització armada encara no ha explicitat mai en els seus textos. D'aquesta manera, el comunicat que anuncia un alto el foc permanent, general i verificable internacionalment, Batasuna el converteix en "irreversible", "en el final del final de la confrontació armada" i gosa afirmar que la decisió presa vol dir que "la violència d'ETA s'ha acabat per sempre". Batasuna actua com un ventríloc, té una mà introduïda darrere del clatell d'ETA i li fa moure la boca, però la veu que s'escolta és la dels diferents portaveus de l'esquerra abertzale que sempre van més enllà del que proclamen els comunicats: Txelui Moreno, Tasio Erkizia....
En el cas del govern espanyol és diferent. Zapatero i Rubalcaba mantenen un doble discurs: en públic diuen una cosa i en privat una altra. Davant els micròfons i els flashos de les càmeres resten transcendència a l'alto el foc i lamenten que no sigui el definitiu, el de la dissolució, mentre que en la intimitat dels despatxos i de les reunions ministerials assumeixen que la passa donada per ETA i Batasuna no té precedents i situa el conflicte basc en uns paràmetres totalment novedosos. I les novetats en política, sobretot per qui no les controla, fan por i generen incerteses. ETA ha mogut fitxa a canvi de no res.
L'alto el foc és "gratis", unilateral, no l'acompanya cap contrapartida política. ETA s'ha mogut en aquesta direcció perquè de no fer-ho entrava en contradicció amb bona part de la militància de l'esquerra abertzale i es guanyava també el menyspreu d'un sector de la comunitat internacional, el que li ha reclamat distensió. En una entrevista al diari Gara, publicada fa uns dies, el pres Arnaldo Otegi reflexionava sobre la possibilitat que Espanya també aposti per un nou temps polític com ETA i l'esquerra abertzale: "L'Estat, tinguem-ho clar, no té cap interès en canviar de cicle perquè entén que en l'actual ell guanya i els bascos perdem. Quan canviarà de cicle l'Estat? Quan a través de la nostra lluita, l'acumulació de forces i a través de la confrontació democràtica arribi a la conclusió que de no fer-ho li suposa més costos que no pas beneficis."
Batasuna haurà de remolcar encara durant moltíssimes llegües polítiques.
