Fins i tot il·legalitzada, Batasuna fa por a l'Estat. L'Espanya governada pel PSOE de Zapatero prefereix una solució policial-militar, és a dir, la guerra, a una pau aconseguida democràticament per les vies polítiques. Perquè en aquesta opció i no en cap altra estaven treballant des de fa mesos Arnaldo Otegi, Rafa Díez i la resta de detinguts en l'última operació contra l'esquerra abertzale.
La nova razzia del jutge Garzón, "cuinada" al ministeri de l'Interior, deixa al descobert les mentides del servei de propaganda muntat per Alfredo Pérez Rubalcaba. Tant el ministre com els mitjans afins han repetit fins a la sacietat que Arnaldo Otegi ja no pintava res, que havia perdut la confiança d'ETA, que era un polític acabat, sense cap mena d'influència i, de sobte, apareix Otegi protagonitzant una operació de gran calat amb la qual pretén liderar una nova estratègia perquè l'independentisme basc recuperi la iniciativa i posi les bases d'un nou procés de pau. Els mateixos propagandistes que asseguraven que el líder abertzale buscava desmarcar-se d'ETA, ara l'acusen d'impulsar una maniobra política seguint les directrius d'ETA. En què quedem?
La veritat és que per ser un polític acabat, el govern espanyol es pren moltes molèsties per desactivar Otegi. Si l'ex portaveu de la il·legalitzada Batasuna ja no és ningú, perquè Zapatero té tant d'interès en tancar-lo a la presó? Tem que en llibertat faci política? I no és això el que el PSOE exigeix a l'esquerra abertzale, que aposti per les vies exclusivament polítiques?
Diu la portaveu del govern basc, la socialista Idoia Mendia: "No hi haurà un nou procés de pau, no hi haurà res. ETA ha de deixar les armes directament. I l'esquerra abertzale ha de créixer i fer-se major d'edat i allunyar-se de la violència si vol fer política." Molt bé. I aquest debat intern, com el pot dur a terme Batasuna si, precisament, els seus dirigents no poden reunir-se perquè tot seguit els detenen i els acusen d'intentar reactivar una organització il·legalitzada?s més, tal i com estan les coses, ni una declaració pública desmarcant-se d'ETA serviria de res perquè Rubalcaba ja ha deixat ben clar que encara que Batasuna condemnés expressament la violència no se la creurien i continuaria, per tant, sent il·legal. Fa anys que ETA ha deixat de ser un problema per a l'Estat. Les declaracions dels governants espanyols en contra d'una pau negociada i a favor de mantenir la "guerra del nord" demostren que Madrid pot assumir i encaixar sense problemes els atemptats de l'organització basca.
El que realment temen els poders de l'Estat és que, malgrat la repressió exercida, la base de l'esquerra abertzale no es trenca, no renuncia als seus objectius independentistes, i no para de buscar una sortida dialogada. I aquest entossudiment i determinació fan por, perquè en una mesa de negociació, sense la coartada de la violència, la part espanyola no té arguments per oposar-se a un senzill enunciat, el rovell d'ou de la reivindicació del conjunt de les forces abertzales que estan situades a l'esquerra del PNB: "Que qualsevol projecte polític es pugui fer realitat democràticament". Aquesta frase de nou paraules és la que treu el son a Rubalcaba, al PSOE i al PP. Més que no pas tots els comandos d'ETA. Fugint d'una solució pactada amb l'esquerra abertzale, els socialistes han ficat el conflicte basc en un cul de sac.
A veure com reculen.