Ara mateix la política espanyola, pel que fa als afers bascos, passa per dos axiomes irrenunciables: el Poble Basc no existeix i "tot és ETA". L'un i l'altre tenen cobertura jurídica. El Tribunal Constitucional ha deixat ben clar que l'únic subjecte polític de l'Estat és el Poble Espanyol, propietari de la sobirania. Aquest és un dels arguments que s'han utilitzat per prohibir la consulta d'Ibarretxe. Per la seva banda, l'Audiència Nacional, en la sentència condemnatòria contra una vintena de dirigents de les Gestores Pro-Amnistía, insisteix en la idea del "terrorisme no armat" i determina que treballar a favor de la independència d'Euskal Herria -encara que sigui pacífica i políticament- suposa compartir els objectius d'ETA.
"Y esto es así -asseguren els jutges de l'Audiència- por cuanto todos, y en este caso, ETA y Gestoras Pro-Amnistía son militantes de un mismo proyecto político para Euskal Herria en que la acción armada no se concibe violenta, sino en defensa de los derechos de Euskal Herria' (...) y buscan la alteración del marco constitucional con repliegue de las instituciones de España, en la que el régimen autonómico no satisface el ideario soberanista." En el punt de mira de l'Estat, doncs, no està sols ETA, sinó també el conjunt del sobiranisme basc.
Tot i negar la realitat, Espanya sap que el problema no és ETA, sinó la reivindicació, més enllà de l'esquerra abertzale, dels drets nacionals bascos. I Zapatero amaga el cap, com els estruços, però és conscient que existeix un conflicte pendent de resolució. El PSOE i el PP s'escuden en la violència d'ETA per el.ludir el debat. s la gran coartada per justificar el seu immobilisme. Els dos gran partits de l'Estat van de la mà quan es tracta de reprimir a l'esquerra abertzale i de retallar drets i llibertats dels bascos. El Tribunal Suprem continua il.legalitzant formacions independentistes. Acció Nacionalista Basca i EHAK en són les últimes.
En els darrers anys, més d'una desena de partits han quedat fora de la llei en el Regne d'Espanya. Tots abertzales. Un ritme il.legalitzador insòlit a Europa. Ni tant sols Turquia, aficionada a il.legalitzar organitzacions kurdes, supera aquest afany repressiu contra la dissidència interna. Amb la última ofensiva judicial contra ANB i EHAK, Zapatero desmantella l'entramat polític independentista que va crèixer acompanyant l'últim procés de pau. s l'anunciada revenja del PSOE pel trencament de la treva.
En una carta recent, publicada al diari Gara, el pres d'ETA Joseba Urrusolo aposta per abandonar la violència i passar a una etapa exclusivament política. El militant basc recorda una reflexió pronunciada per l'irlandés Martin McGuiness, dirigent del Sinn Féin i comandant de l'IRA: "A la nostra gent li vam dir clarament que no podíem seguir amb la lluita armada estancada altres 20 anys."
Un argument que es pot aplicar a ETA però també al PP i al PSOE, perquè els grans partits espanyols no poden ignorar durant 20 anys més l'existència del conflicte nacional basc. La tàctica espanyola de fer-se l'estruç només quedarà desactivada el dia que Batasuna, Aralar, el PNB, Eusko Alkartasuna i els sindicats ELA i LAB es posin novament d'acord, com ja va passar el 1998 amb el Pacte de Lizarra.
Caldria que en aquesta ocasió l'experiència acabés en èxit i que el pacte abertzale es fes sobre un programa de mínims autodeterministes. Una gran aliança que deixés a banda les qüestions partidistes i electorals i que apostés de manera sincera per la llibertat basca.Es tractaria, en definitiva, de fer realitat els temors expressats pels jutges espanyols en la sentència del Cas Gestores Pro-Amnistía: consensuar un disseny polític que "deslegitime al Estado para lograr el derrocamiento de España en el País Vasco."
