Immersa en el debat hamletià del ser o no ser de la violència, l'esquerra abertzale vol desconnectar a ETA i començar un nou cicle marcat única i exclusivament per la política. La via d'Arnaldo Otegi s'està imposant entre les bases independentistes. Amb tot, ETA no deixarà d'existir de la nit al dia. Una organització armada amb 50 anys de vida, que no es rendirà ni entregarà les armes a l'enemic, necessita d'un llarg ritual i d'unes contrapartides -polítiques i mediàtiques- abans de declarar extingida la seva activitat.
Si tot va bé, a partir del mes de febrer, ETA està disposada a iniciar aquest viatge. s el que ve a dir en el seu últim comunicat recollit en el diari Gara fa uns dies. ETA només dirà adéu a les armes si veu que, des de la política, una altra organització amb garanties d'èxit li pren el relleu. Perquè ETA ha assumit el missatge que li està fent arribar l'esquerra abertzale: la violència és contraproduent per a la causa independentista. Militarment no, però políticament la dissidència basca sí que pot vèncer a Espanya.
L'instrument polític que hauria de liderar la lluita a favor de l'autodeterminació -per guanyar la independència nacional a les urnes- és la sempre buscada i mai no aconseguida del tot unitat abertzale. Ja fa mesos que Batasuna treballa per recuperar la legalitat i també per ser el motor d'un Front Sobiranista que aplegui a totes les organitzacions basques partidàries d'una Euskal Herria independent. PNB, Aralar, Eusko Alkartasuna i els sindicats ELA i LAB, haurien de ser les principals forces que integressin aquest projecte que contribuiria a la desactivació d'ETA. Però entre els partits hi ha moltes diferències encara per fer possible aquesta concertació de forces. Hi predominen els interessos partidistes. El PNB flirteja amb els socialistes i també té la mirada posada en les eleccions municipals i forals de l'any que ve, vitals per al partit d'Iñigo Urkullu si vol recuperar el govern d'Euskadi el 2013. Aralar, per la seva banda, aspira a continuar esgarrapant vots de la il·legalitzada Batasuna, d'on es va escindir fa uns anys i, de moment, no té previst tornar a casa. Eusko Alkartasuna és l'única força abertzale que aposta pel Front Sobiranista i que està disposada a col·laborar política i electoralment amb l'esquerra independentista il·legalitzada. Una possibilitat cada cop més factible davant el viratge de Batasuna cap a la no-violència.
EA, convé reconèixer-ho, també fa de la necessitat virtut. No li queda cap altra sortida que abraçar-se a l'esquerra abertzale si vol incrementar el seu protagonisme polític, ara molt devaluat per l'última desfeta electoral i per l'escissió patida fa uns mesos.
Les pressions del ministre Rubalcaba i del conseller Ares sobre Eusko Alkartasuna no han funcionat. EA es prepara per fer el salt estratègic propugnat per Otegi amb l'esperança que a la llarga Aralar s'hi acabi sumant. Del PNB no n'espera res.
El parlamentari d'Eusko Alkartasuna, Jesús María Larrazabal, veu molt preocupats a socialistes i populars: "Estan amb el pànic al cos. I tenen motius, perquè si sorgeix una força política independentista amb reflex electoral, les coses en aquest país canviaran a pitjor per als interessos del PSOE i de l'Estat espanyol".
La prioritat del PSE és evitar que el PNB pugui caure en la temptació d'un nou Pacte de Lizarra, com el 1998. Per aquesta raó els socialistes bascos volen impulsar el diàleg constructiu amb els penebistes. Urkullu està disposat a parlar amb el Lehendakari Patxi López perquè considera que d'aquest diàleg poden sortir coses "productives". Alhora, el PSE es queixa de la manca de lideratge en el PNB. Els socialistes creuen que Sabin Etxea és un "galliner". I d'aquesta situació se n'ha aprofita López. El Lehendakari ha fitxat com a assessors econòmics del seu govern a dos antic pesos pesants del PNB: l'expresident del partit, Josu Jon Imaz, i l'exlehendakari José Antonio Ardanza. Molest amb el tema del galliner, Urkullu ha contestat als socialistes que "les gallines del PNB saben perfectament on pondre els seus ous." En això té tota la raó, que li preguntin sinó a Imaz i a Ardanza.
