s el millor antídot per a un govern, com l'espanyol, que està patint un fort desgast a causa de la recessió. No pot ser casualitat que el mateix dia que Zapatero anuncia un paquet de retallades socials molt impopulars per combatre la crisi econòmica, la Guardia Civil i la Gendarmeria detinguin a la suposada cúpula militar d'ETA a Baiona.
Sembla que entre els assessors del president espanyol s'està instal·lant la màxima de "contra els números vermells, superàvit de bascos a presó". Una fórmula amb la qual Zapatero intenta fer front a un PP que instrumentalitza electoralment contra el PSOE tots els estralls derivats de la mala salut econòmica.
Però es que a més, l'última operació anti-ETA desplegada al País Basc francès ha tingut una altra virtut per a Zapatero: desmentir les informacions de la premsa madrilenya al servei del PP -sector Mayor Oreja- que ha filtrat dades que demostrarien l'existència d'un canal de diàleg entre els socialistes i la direcció d'ETA. El president dels socialistes bascos, Jesús Egiguren, seria l'encarregat de mantenir viu aquest contacte amb l'esquerra abertzale. Una via de diàleg, segons els populars, que vulneraria el pacte de governabilitat signat a Euskadi entre el PP i el PSE. El popular Antonio Basagoiti aprofitava la revelació periodística i amenaçava amb deixar en minoria al Lehendakari Patxi López si es confirmés.
Sense perdre ni un minut, els executius de Madrid i Vitòria, i també el PSOE i el PSE, negaven qualsevol contacte directe o indirecte amb ETA. En els darrers dies, i sempre que han pogut fer-se escoltar, els socialistes han rebutjat el diàleg com a mètode vàlid per resoldre el conflicte basc. Basagoiti insistia: "Els socialistes juren que no parlen amb ETA però jo el que vull són fets que confirmin aquestes declaracions".
I vet aquí que com per art de màgia, dies després de la petició, cau a Baiona Mikel Karrera, el presumpte cap militar d'ETA i també dos dels seus lloc-tinents.
Cop policial dissenyat pel prestidigitador que és Pérez Rubalcaba per tapar la boca dels populars, acabar amb les especulacions sobre el diàleg i també per aixecar una cortina de fum que dissimuli l'erràtica política econòmica del govern espanyol.
A partir d'aquí els socialistes aprofiten la "cosa basca" per guanyar les posicions perdudes. No en va el ministre de l'Interior és ara mateix el membre de l'executiu espanyol més ben valorat pels ciutadans. La porra contra la paraula, la policia contra el diàleg. Perquè aquests dies el que es porta és l'apologia de la via policial per acabar amb ETA. La Guardia Civil i els espies del CNI reben felicitacions, el ministeri de l'interior torna a parlar de "cop gairebé definitiu" a ETA i Rubalcaba presumeix d'haver escapçat per cinquena vegada l'aparell militar de l'organització basca en els darrers dos anys. Una dada que demostra l'alta capacitat policial, és cert, però que tampoc ha de fer-nos oblidar el que també deixa al descobert: des del 2008 fins ara ETA ha aconseguit refer-se de totes aquestes caigudes. L'evidència s'imposa i l'única manera d'acabar amb ETA és desactivar-la políticament a través del diàleg, de la negociació.
s a dir, amb un govern espanyol fort, disposat a seure en una mesa i a aprofitar el gir que cap a les vies exclusivament polítiques ha fet l'esquerra abertzale. Cal recordar que ETA no comet atemptats des de gairebé fa un any. La mala notícia és que l'actual govern de Zapatero, angoixat per la crisi econòmica, continua tractant el conflicte basc com una font de vots. El càlcul electoralista existeix i no és la millor manera de posar les bases per a un futur procés de pau. Un de debò, sense urgències partidistes, sense jugar-se la supervivència política davant un PP expert en practicar una oposició de terra cremada i profundament compromès amb el no-diàleg, amb la via policial.
