No sols la crisi econòmica, la negativa de l'executiu Zapatero a buscar una sortida negociada al conflicte basc està exhaurint el poc crèdit internacional que li queda a Espanya. A la suspensió d'atemptats decretada per ETA hi han seguit declaracions que no s'entenen a Europa. Ministre de l'Interior, Pérez Rubalcaba: "El govern espanyol no està en treva", i José Antonio Alonso, portaveu del PSOE al Congrés: "La possibilitat de diàleg amb ETA és literalment zero".
Reaccions que contrasten amb la "prudent esperança" i amb l'actitud "positiva" que ha rebut la Unió Europea els gestos de distensió d'ETA. Si a més afegim que en l'últim comunicat -el del 19 de setembre- l'organització armada accepta analitzar amb els mitjancers estrangers de la Declaració de Brussel·les una verificació independent de l'alto el foc en vigor, s'entén que una part de la comunitat internacional hagi decidit criticar per primera vegada públicament l'actuació espanyola en el conflicte basc. Aquesta part de la comunitat internacional farta dels excessos de Madrid és l'Institut Internacional per a la Recerca de la Pau d'Oslo (PRIO). Una prestigiosa organització noruega especialitzada en resoldre problemes armats arreu del món que treballa des de 1959, el mateix any, precisament, en que va néixer ETA.
Qui ha decidit treure-li els colors a Espanya és un dels seus mitjancers, John P. Linstroth, una de les vint personalitats, per cert, que va signar la Declaració de Brussel·les el passat 29 de març. Linstroth no ha callat en res: "Cal una mediació internacional en aquest conflicte perquè el govern espanyol manté una posició molt intransigent amb els bascos. Hi ha indicadors clars que demostren que l'Estat espanyol comet abusos de poder i també que és reaci a negociar amb ETA. El govern espanyol ha seguit amb les seves mesures repressives contra els bascos des de la dictadura de Franco fins a l'actualitat. Existeixen molts exemples de tàctiques brutes utilitzades per les forces de seguretat espanyoles contra els bascos, especialment contra l'esquerra abertzale, ja sigui en relació amb informes sobre suïcidis qüestionables, desaparicions o pràctiques de tortura contínua. Les llibertats civils dels bascos i dels activistes polítics bascos són constantment violades pel que fa al dret de reunió, dret a votar i a la suspensió del dret d'habeas corpus sense ordre judicial. Mesures repressives contra els nacionalistes bascos que no ajuden a fer avançar el procés de pau ni tampoc per posar fi al conflicte". El peacemaker constata que la il·legalització de Batasuna aprovada el 2003 "va ser un error clar" i fa responsable al govern espanyol del fracàs dels processos negociadors anteriors: "Espanya no va complir els compromisos que havia adquirit amb ETA".
Linstroth assegura que els bascos desitgen una solució negociada similar a la que es va donar al Nord d'Irlanda entre l'IRA i el govern britànic i creu que el president dels Estats Units, Barack Obama, hauria d'implicar-se en la resolució del conflicte basc. Un altre dels signants de la Declaració de Brussel·les, l'expresident sudafricà, Frederik de Klerk, es mostra disposat a actuar com a mitjancer si les parts implicades el reclamen. Pel ministre Rubalcaba totes aquestes personalitats internacionals preocupades pel conflicte basc són "assessors de Batasuna", i el líder del PP a Euskadi, Antonio Basagoiti, encara va més enllà en el descrèdit: "Els mitjancers internacionals són una barreja d'estómacs agraïts, incautes i cretins professionals que no saben on és Espanya ni tampoc el País Basc".
Així tracten socialistes i populars a organismes com el PRIO, la Fundació Nelson Mandela i a premis Nobels de la Pau com l'arquebisbe Desmon Tutu, l'exprimer ministre d'Irlanda, Albert Reynolds o a Jonathan Powell, antic cap de gabinet de Tony Blair. Queda clar que abans de començar la partida internacional del conflicte basc, els espanyols ja la donen per perduda. Fins i tot la ment més preclara dins del socialisme basc, Jesús Egiguren, s'enganya quan rebutja la mediació internacional al·legant que el basc és un "conflicte familiar" que s'ha d'arreglar entre els de casa. La solució serà basca però amb l'ajut i l'experiència d'agents estrangers. Només així es podrà eradicar la última organització armada clandestina del continent europeu.
