Continuen els canvis en l'inestable ecosistema polític basc a pocs mesos d'unes eleccions vitals per decidir qui dormirà al llit del Palau d'Ajuria Enea, si Patxi López o Juan José Ibarretxe. Eusko Alkartasuna animava el clima prelectoral fa unes setmanes quan va anunciar que es desmarcava del PNB i que acudiria en solitari als comicis autonòmics. Des de llavors hi ha hagut més moviments en altres formacions.
Per exemple, el PP ha renascut a Navarra. Oficialment els populars ja existeixen després que Mariano Rajoy hagi actuat com a nou padrí de la criatura inaugurant una seu a Pamplona. A partir d'ara, doncs, els 524 afiliats navarresos del PP disposen d'un sostre sota el qual aixoplugar-se. Amb el local obert, es tanca la crisi de la ruptura amb UPN. Fa disset anys que els populars van fondre's amb els regionalistes a la Comunitat Foral. En el bateig del petit PP navarrès, Rajoy ha promès que mai més tornaran a desaparèixer d'aquest territori. De fet, els populars aspiren a superar als seus antics socis-germans d'UPN. Hauran d'esforçar-s'hi perquè la primera enquesta, després de la ruptura, els atorga només cinc parlamentaris. Són els cinc que perd UPN, formació que es quedaria amb 17 representants. Aquest seria el preu de l'escissió que hauria de pagar el regionalista i president de Navarra, Miguel Sanz.
Tampoc ho té fácil, a Euskadi, el partit de Javier Madrazo. A Ezker Batua li han sortit esquerdes. El fantasma de la divisió torna a amenaçar a aquesta força política integrada en el govern basc. Gairebé una trentena de militants del sector crític s'han donat de baixa. Se'n van sense pèls a la llengua, criticant "l'oportunisme, el clientelisme i l'autoritarisme" de la direcció liderada per Madrazo a qui acusen d'estar "malalt de poder" i "d'enterrar la democràcia interna." Amb només tres parlamentaris a la cambra de Vitòria, Ezker Batua afronta les eleccions autonòmiques de març més afeblida que mai i amb un futur molt incert.
Canvis interns també al sindicat abertzale ELA, però en aquest cas es tracta d'un relleu generacional esperat i controlat. El carismàtic José Elorrieta deixa la central basca en mans d'Adolfo Muñoz. El nou secretari general ha obtingut el 91% dels vots dels congressistes. En la seva primera intervenció com a màxim responsable d'ELA, Muñoz ha acusat al govern del Lehendakari Ibarretxe de generar frustració als abertzales.
Ainoa Etxaide, la líder de LAB, el sindicat de l'esquerra independentista, ha saludat la designació de Muñoz oferint-li treball en comú per fer possible en el futur una aliança de les dues centrals abertzales, com ja va passar deu anys enrere amb el Pacte de Lizarra. Qualsevol moviment polític de fons dins del camp del nacionalisme basc ha d'anar acompanyat d'ELA i LAB si vol tenir èxit i futur. Per tant, el famós pol independentista que pretén impulsar Eusko Alkartasuna només arrelarà si, al marge del suport de l'esquerra abertzale, també té el recolzament incondicional dels dos sindicats bascos. Però no cal córrer. Els moviments tàctics i estratègics en el tauler d'Euskal Herria han començat, però encara s'han de moure moltes més fitxes. La partida serà llarga.
