La mort ha estat una constant en el conflicte basc. Segons dades recollides per Euskal Memòria, des de 1960 i fins l'actualitat unes 1.300 persones han perdut la vida en la "Guerra del Nord". ETA és la responsable de 850 assassinats. La resta, 474, són atribuïbles a l'actuació de les Forces de Seguretat, de grups parapolicials, d'escamots ultres, o de mercenaris, la majoria d'aquests casos amb la connivència o ampara dels aparells de l'Estat. Aquest és el balanç del conflicte armat.
Fa més d'un any que ETA no incrementa aquesta llista i les esglèsies basques i espanyoles ja no oficien més funerals per a noves víctimes. El cicle de la violència s'ha acabat encara que ETA no ho hagi proclamat. Ho anunciarà en uns dies i oficialment el temps dels funerals motivats pel conflicte basc serà cosa del passat. Però abans d'encetar aquest nou cicle sí que s'ha hagut de celebrar un últim funeral, el de Sabin Intxaurraga. El dirigent d'Eusko Alkartasuna i ex conseller del govern basc amb el Lehendakari Ibarretxe morí el 27 de desembre a causa d'una malaltia que l'ha consumit en tant sols dos mesos.
Si Euskal Herria i, especialment, l'independentisme basc són a punt d'entrar en una nova fase marcada només per les víes polítiques, pacífiques i democràtiques com a fòrmula per resoldre els problemes, això es deu en part a la feina discreta de persones com Intxaurraga. Sabin ha dedicat l'últim any de la seva vida a treballar per fer possible els tres grans somnis que sempre ha perseguit: la pau, la unitat entre abertzales i la independència del seu país. Abans de desaparèixer ha deixat encarrilats els dos primers. Va ser un dels artífexs de l'aliança política entre EA i Batasuna, un acord signat a Bilbao el mes de juny que pretén ser la llavor d'un gran pacte entre independentistes que inclogui també Aralar i el sector sobiranista del PNB.
Aquest acord que Sabin va ajudar a propiciar ha estat un dels elements positius que han fet que ara estiguem a les portes d'un alto el foc verificable d'ETA, que no significa la pau definitiva encara però que n'apunta el camí. Sabin estava molt il·lusionat pel nou escenari que és a punt de nèixer i va morir pendent del telèfon a l'espera de la trucada que li havia d'anunciar que el comunicat d'ETA ja era una realitat. La mort se l'ha endut abans. La mateixa mort que ha marcat el conflicte basc li ha impedit poder gaudir, per ben poc, de l'anunci de l'alto el foc. De l'últim alto el foc d'ETA, si tot va bé.
El seu funeral, celebrat al poble de Zeanuri, a Biscaia, va reunir els Lehendakaris Carlos Garaikoetxea i Juan José Ibarretxe, dirigents d'Eusko Alkartasuna com Pello Urizar i Rafa Larreina, responsables d'Aralar com Jon Abril i Julen Madariaga, del PNB com Joseba Egibar i membres de la il·legalitzada Batasuna com Tasio Erkizia o Karmelo Landa. El que Sabin Intxaurraga no va aconseguir veure en vida, ho ha pogut presenciar el seu fèretre: la unió de tots els abertzales per sobre de sigles donant-se la pau durant la cerimònia religiosa, un desig de pau espiritual que té pendent materialitzar-se en pau política i transforma-se, després, en col·laboració, en unitat que reivindiqui en un gran front la independència d'Euskal Herria.
Els amics de Sabin Intxaurraga el defineixen com un "gran abertzale i bakezale". Sabin ha marxat però aquests dos principis romanen, són els mateixos que ha assumit per fi tot l'independentisme basc: la defensa de la pàtria i de la pau. L'últim funeral abans de l'últim alto el foc ha servit per constatar-ho.
