...que accepta la petició que li han fet un grup de mitjancers irlandesos, nordamericans i sudafricans perquè declari un alto el foc controlat per una comissió internacional independent. Dirà que sí perquè no fer-ho seria un greu error de negatives conseqüències que no entendria la comunitat internacional. Dirà que sí perquè no pot rebutjar la xarxa que li ofereixen experts en resolució de conflictes com John Hume, Frederik de Klerk, Albert Reynolds, Desmon Tutu o la Fundació Nelson Mandela, tots ells coordinats per l'advocat sudafricà Brian Currin, mitjancer que ha fitxat Batasuna com assessor perquè l'ajudi a buscar una sortida al conflicte basc.
ETA ha de respondre afirmativament perquè forma part de l'estratègia dissenyada entre Currin, Arnaldo Otegi i Rafa Díez per superar els estralls que ha provocat en l'esquerra abertzale el fracàs de l'anterior procés de pau. En la declaració presentada a Brussel·les, en la seu del parlament europeu, el grup de notables confia que "els pròxims mesos donin pas a una situació on el compromís a favor dels mitjans pacífics, democràtics i no violents esdevingui una realitat irreversible". Els mitjancers, però, no sols emplacen a ETA, també afirmen que un alto el foc hauria de ser "degudament contestat pel govern espanyol, permetent que els nous esforços polítics i democràtics avancin, les diferències es resolguin i s'arribi a una pau duradora". Al marge de la declaració, Currin també ha posat deures a Zapatero en cas que ETA mogui fitxa: acabar amb la il·legalització de l'esquerra abertzale i posar fi a la política de dispersió contra els presos bascos. Un seguit de mesures de distensió que haurien de generar confiança per impulsar un nou procés de pau.
Les peces del puzle basc comencen a encaixar. El passat novembre, l'esquerra abertzale assumia els Principis Mitchell -aposta pels mitjans exclusivament polítics i democràtics, sense ingerències ni violències- i els recollia en la Declaració d'Alsasua. Al gener la il·legalitzada Batasuna culminava el seu debat intern i la majoria de les seves bases aprovava una nova estratègia a favor únicament de la lluita política. Setmanes després es presentava a Sant Sebastià Independentistak, una plataforma destinada a convertir-se en la casa comuna de tots els sobiranistes bascos. De moment amb dos socis, Batasuna i Eusko Alkartasuna, però amb les portes obertes a tots els sectors i partits que tinguin com a objectiu la creació d'un Estat Basc independent.
El govern espanyol ha intentat evitar tots aquests moviments amb amplies batudes policials que han portat a la presó als principals cervells de la nova estratègia de l'esquerra abertzale. Malgrat la repressió desfermada pel ministre Rubalcaba, els independentistes han continuat amb els plans fixats. El que s'ha proposat Otegi, amb la col·laboració de Currin, és oferir a ETA un final ordenat, -com l'IRA al nord d'Irlanda- i que la mateixa organització armada decideixi com i quan es desactiva, sense derrotes militars i afavorint, per tant, l'embranzida política de l'esquerra abertzale i del bloc independentista que s'està conformant. Per contra, l'executiu socialista persegueix un final desordenat, amb una ETA escindida que mantingui una violència de baixa intensitat que continuaria sent la gran coartada de l'Estat espanyol per no veure's obligat afrontar una segona Transició que resolgui d'una vegada les reivindicacions nacionals que van quedar pendents en la primera, després de la mort de Franco.
Tot això és el que està en joc ara mateix. La segona part del partit és apunt de començar. Els jugadors ja escalfen al túnel de vestidors a l'espera de saltar al camp. Falta només el sí d'ETA. Un "sí" unilateral.
