He tingut el goig de poder gaudir de l'amistat de Xabier Arzalluz i Juan José Ibarretxe, així com d'altres dirigents del PNB i de l'esquerra abertzale com Arnaldo Otegi. Formo part d'aquell reduït nucli de periodistes als quals Euskadi ha marcat no sols la vida professional sinó també la periodística. I puc dir que la torpesa demostrada per l'Estat és el principal motor de l'independentisme i la majoria social sobiranista a Euskadi i Catalunya.
A Euskadi la lluita militar d'ETA contra l'Estat va provocar el terrorisme, centenars de víctimes i el contraterrorisme de l'Estat amb desenes de víctimes i milers de militants bascos torturats i maltractats, un conflicte del qual encara avui dia no podem valorar-ne l'impacte que ha tingut en la societat basca.
He dit torpesa de l'Estat per la seva incapacitat d'entendre la pluralitat lingüística, cultural i política del país, i la seva maleïda "unitat de la pàtria espanyola, una grande y libre" ha portat a què avui una gran part de la societat basca i catalana hagi desconnectat d'Espanya i marxi en diferents ritmes cap a la plena sobirania nacional.
No es podrà dir mai que Euskadi i Catalunya no van oferir la mà estesa. Ho van fer durant la transició democràtica i ho han fet any rere any. Encara recordo que a finals dels anys 1980, quan jo col·laborava regularment al diari La Vanguardia, vaig escriure un article per inspiració de Xabier Arzalluz (seguint les línies d'un que ell havia publicat a Deia), en el qual hi oferia a l'Estat --representat pel rei Joan Carles I-- la possibilitat d'un pacte amb la corona que conformés un estadi polític i institucional com el del Regne Unit. El monarca, en aquest pacte, havia de ser l'àrbitre de la plurinacionalitat de l'Estat.
No es podrà dir mai que Euskadi i Catalunya no van oferir la mà estesa"
Aquesta proposta sincera de Xabier Arzalluz i d'un modest admirador català seu com sóc jo encara espera resposta. Després d'Arzalluz, en els Alderdi Eguna posteriors, hi va sorgir un crit unànime: el del lehendakari Juan José Ibarretxe, un bon amic honest i ètic que va creure que encara era possible entendre's amb Espanya. Ibarretxe va fer tots els passos legals, fins i tot anant al Congrés dels Diputats, fins a rebre un sonor cop de porta.
Mesos després d'aquest episodi Ibarretxe em va assegurar: "Jo no sóc un independentista radical, jo crec en la possibilitat d'entendre'ns amb Espanya", tal i com havia fet Arzalluz amb diferents trobades amb l'Estat o al seu article El necesario pacto con la Corona. L'Estat, però, no n'ha fet ni cas, a cap de les insinuacions. Pitjor encara: després de la fi del conflicte armat ha posat totes les traves possibles per a la reconciliació i el tancament de les ferides del conflicte.
Ens hi haurem d'entendre, amb Espanya. Abans i després de la independència"
Ara, a l'abril del 2015, l'exlehendakari Ibarretxe veu que la perspectiva d'Euskadi i de Catalunya és l'obertura d'un procés gradual i seriós cap a la independència, sense cap més sortida. Un col·laborador d'Ibarretxe m'ha dit, fa tan sols unes hores: "Despertarà l'Espanya jacobina i se n'adonarà que marxa cap a la seva destrucció i marginalitat? És possible que se'n surtin sense Catalunya, Euskadi i el que vingui després?" Jo li he respost amb contundència: "Ens hi haurem d'entendre, amb Espanya. Abans i després de la independència. Però ells hauran d'entendre que hauran de negociar, de tu a tu, i que hauran de canviar el seu xip mental".
Anys i anys de propaganda unionista han creat una actitud centralista nacionalment assimiladora a bona part de la població espanyola que farà molt difícil una entesa. Catalunya ja comença a aprendre a desconnectar-se d'Espanya, almenys mentalment. Ara caldrà fer-ho institucionalment, i serà aquí on hi sorgirà la tensió. Estic convençut que catalans i bascos assolirem la nostra dignitat nacional perquè els espanyols són incapaços d'entendre un Estat uninacional diferent del que han construït.
