La recta final de la campanya basca perfila bé que aquestes són més unes eleccions nacionals que autonòmiques. La segura majoria absoluta que sumaran el PNB i EH Bildu situa el front nacional cap a l'autodeterminació com a leitmotiv principal.
Bilbo ·
A l'altre costat, el PSE i el PP es precipiten als números vermells fins a fregar el ridícul: els que han governat fins ara ni junts no sumaran els escons que pot treure el PNB en solitari.
Fonts del PNB asseguren que Urkullu no és el Mas d'última generació, i que el seu escenari ideal seria una distancia suficient per damunt d'EH Bildu per governar amb geometria variable, encara que amb el fons d'un acord estratègic per un dret a decidir difós i sense data. Però les enquestes més aviat fan trontollar aquesta possibilitat, més tenint en compte que tradicionalment la demoscòpia registra prou marge d'error amb l'esquerra abertzale.
La darrera setmana de campanya mostrarà les últimes cartes. Urkullu s'abona a la cerca de vots del PP que volen evitar que Laure Mintegi s'instal·li a Ajuria Enea, i que ja són tendència, perceptible sobre tot a Àlaba on el vot pepero més fidelitzat comença a ser traït. Urkullu critica pel broc gros a l'esquerra abertzale pensant en els caladors populars.
Mentre l'esquerra abertzale intentarà captar vots nacionalistes indecisos i dels socialistes basquistes relegats a la misèria, amb la bandera de la il·lusió, el canvi i la idea que la independència és probable i sense massa demora ni estridència. La radicalitat ha anat modulant-se i la gran gestió política a municipis importants i la Diputació de Guipúscoa ha posat Armanis al costat dels Quechuas.
Curiós, en fi, el teló de fons català. Urkullu no menta Mas ni Catalunya, tot i que són socis històrics amb UDC a la Internacional Demòcrata-cristiana, mentre EH Bildu porta els excelsos Castellers de Vilafranca al míting central en el qual Arnaldo Otegi arenga per telèfon, davant 15.000 persones al territori socialista de Barakaldo, i hi estenen una senyera de dimensions Nou Camp.