Hi ha dos afers que estan trasbalsant la política basca, que s'havia convertit en una bassa d'oli, en la que la societat basca es dedicava a curar-se les ferides de la violència i l'enfrontament de la seva pròpia societat durant els últims quaranta anys.
Des de l'exterior i des de la resta de l'Estat espanyol no s'entenia massa l'actitud de les institucions i la classe política basca, que havien fet una frenada en les seves reivindicacions polítiques i nacionals i sols es dedicaven a administrar la crisi econòmica amb avantatge sobre la resta de l'Estat gràcies al concert econòmic.
Però dos afers que els han trasbalsat, a més de l'evolució del procés català, amb el que no comptava Euskadi. El primer és que tant Ciutadans com altres forces socials han començat a posar en dubte la viabilitat de futur del concert econòmic i això ha fet saltar totes les alarmes de tota la societat basca, i també de tots i cadascun dels partits polítics bascos, inclòs el PP i el PSOE, doncs en el concert rau l'únic consens de la societat basca.
I segon, la possible llibertat d'Arnaldo Otegi en els propers mesos, segrestat pel poder judicial de l'Estat des de fa anys, podria significar que l'estabilitat de la majoria absoluta del PNB es posés en qüestió davant d'un front abertzale, que amb el carismàtic Arnaldo Otegi podria arribar a guanyar unes properes eleccions al Parlament d'Euskadi, encara que ell no fos directament el candidat, si l'Estat el continua inhabilitant.
El 20-D, doncs, si el PP continua al Govern condicionat per Ciutadans, pot reobrir la ferida que té l'Estat a Euskadi i aquesta complementar el principal problema territorial de l'Estat, que és Catalunya.