Bilbo · Els populars són captius del verí anti-abertzale i anti-diàleg que han inoculat durant dècades a la societat espanyola. El president Rajoy ha començat a provar de la seva mateixa medecina tant bon punt ha trascendit que amb el nou pla penitenciari, els presos d'ETA podran començar a obtenir beneficis a canvi de trencar amb l'organització armada i sense haver de demanar perdó a les víctimes.

Això últim ha encès els ànims de l'Assocació de Víctimes del Terrorisme, dels mitjans de la caverna madrilenya i d'un sector gens menyspreable del PP, amb l'exministre de l'Interior, Jaime Mayor Oreja, al capdavant. Per a tots ells, Rajoy ha passat automàticament a ser un home sospitós de vendre's a ETA fent concessions inconfessables a l'esquerra abertzale, "al més pur estil de Zapatero", com diria la dreta més recalcitrant.
Sembla que el PP ha dissenyat la proposta pensant no tant en afavorir un procés de pau sinó en fer veure que es mou
En realitat, la proposta del gabinet espanyol és poruga, raquítica i no està a l'alçada dels temps que corren. Què hauria d'haver fet un executiu valent davant l'anunci d'ETA d'abandonar per sempre les armes? Obrir un diàleg amb ETA, amb l'ajut de mitjancers internacionals, i negociar la destrucció dels arsenals i el futur dels presos.

Tot això en el marc d'un procés de pau i com a resposta immediata a la decisió d'ETA de no cometre mai més atemptats i de l'aposta independentista d'abraçar sols les vies pacífiques i democràtiques. En aquest escenari, resoldre el problema dels presos ajudaria a facilitar l'entesa i a impulsar el procés de pau.

Per contra, Rajoy –una vegada més– no ha actuat com a estadista. El seu pla de reinserció no serveix per promoure la pau. L'esquerra abertzale l'ha criticat i refusat per inútil. Dóna la sensació que la direcció del PP ha dissenyat la proposta no pensant no tant en afavorir un procés de pau sinó en intentar la quadratura del cercle: nedar sense mullar-se, fer veure que es mou però evitant a tota costa que la petita passa donada no li faci caure a terra.

Rajoy es presenta com un trapezista que pretén un equilibri impossible. Si vol la pau, l'haurà de sortir a buscar i haurà de suar, i també patir les ires dels que fins fa ben poc, com l'AVT, eren satèl·lits del PP i utilitzaven la violència d'ETA com a coartada per justificar el seu immobilisme. El dia que Mariano Rajoy esdevingui l'enemic número 1 d'aquests sectors intransigents voldrà dir que ha apostat realment per construir la pau. El moviment només es demostra caminant, però això en política –i més en el cas basc– cansa, desgasta i, sobretot, és arriscat perquè, segons com, et pot fer perdre unes eleccions.