Tres setmanes després de l'anunci de cessament definitiu de l'activitat armada i nou dies abans de la cita amb les urnes, ETA es torna a fer present quan la campanya electoral arriba al seu equador. La nova irrupció, ara en forma d'entrevista al diari Gara, busca reforçar a la coalició independentista Amaiur.
Bilbo ·
El principal titular que han reproduït els altres mitjans és la disposició d'ETA a parlar del desarmament amb els governs de París i Madrid, però hi ha altres qüestions de l'entrevista que han passat més desapercebudes i que són importants perquè donen pistes sobre el futur immediat.
L'independentisme basc, una força en augment: "L'esquerra abertzale no ha variat els seus objectius polítics, no ha deixat de lluitar. Al contrari, s'han incrementat el suport i les opcions per aconseguir aquests objectius, i també ha crescut la credibilitat del camí proposat. L'independentisme s'ha estructurat amb fermesa i s'ha proveït de nous recursos. Avui podem dir amb orgull que existeix una forta cohesió interna en l'esquerra abertzale, a diferència del que succeeix en moltes altres forces."
No hi ha excuses: "Els governs de Madrid i París no han donat la talla. Com es pot plantejar que no s'ha de fer res quan la societat basca i importants agents internacionals els estan interpel·lant directament? El Govern de Vitòria també ha anat despistat, lluny de la realitat basca. A Euskal Herria alguns han posat com excusa l'activitat armada d'ETA. Això s'ha acabat. I ara què? Què farà (el sindicat) ELA? Què farà el PNB a favor d'Euskal Herria? Què es farà per aconseguir el dret a decidir? Què faran el PSOE, el PP i UPN davant les demandes de la majoria de la societat basca?".
La societat basca, la protagonista: "El procés no es desenvoluparà només en la mesa negociadora. La reivindicació i la pressió popular tenen una funció decisiva. El poble ha d'alimentar el procés per portar-lo fins el final. És previsible que l'Estat espanyol, conscient de la seva feblesa estratègica, tracti per tots els mitjans d'entorpir el procés polític. L'Estat no serà un interlocutor fiable; no ho ha sigut mai, però ara encara menys. És possible, doncs, que el procés es bloquegi. I s'haurà de respondre amb iniciatives unilaterals, amb reivindicacions sobiranistes unilaterals."
La lluita per la independència, un llarg camí: "Pel que fa a les fases, preveiem un procés llarg i esglaonat mentre es creen les condicions necessàries per donar el salt cap a la independència. La primera batalla principal se centrarà en aconseguir el reconeixement d'Euskal Herria i del dret a decidir. Posteriorment, es pot preveure l'inici d'una fase de transició entre el reconeixement del dret d'autodeterminació i la seva aplicació. Per aquesta fase de transició, l'esquerra abertzale haurà de plantejar la seva proposta tàctica per aconseguir la unitat territorial i fer-se amb nous recursos per aprofundir en la construcció nacional. No es pot saber quant s'allargarà aquesta fase; dependrà de les condicions que siguem capaços de crear i del nivell d'adhesió que obtingui el projecte independentista."
