Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 19 de d'octubre del 2015 | 12:55
Crònica · Euskal Herria

Euskadi i Catalunya: situació actual

Des de la Transició democràtica, Euskadi i Catalunya havien mantingut bones relacions i complicitats, malgrat que cadascú feia la guerra pel seu compte. Primer, contra les restes de l'enemic comú del franquisme, després contra la LOAPA, i més tard, contra els intents de recentralització i uniformització de l'Estat, així com la defensa del model educatiu propi, tant d'Euskadi com de Catalunya.

Euskadi i Catalunya feien els seus processos polítics en paral·lel, cadascú amb el seu estil i condicionants. El d'Euskadi era, sobretot, la violència i la lluita armada d'ETA i el suport a aquesta d'una part del poble basc. Eren, doncs, dos escenaris diferents: un amb violència i l'altre estrictament polític.

Des de Catalunya hi havia, i potser encara hi ha, una visió benèvola del procés d'alliberament basc, segurament més positiu que el que té una bona part de la societat basca, i més en concret la seva classe política. Però en els darrers cinc anys s'han produït diversos fets que, d'alguna manera, i imprevisiblement, ens han anat distanciant.

A finals del 2015, doncs, s'ha produït el que no es podia albirar fa dos o tres anys: l'Euskadi política i institucional té por que la política catalana i el seu avenç cap a la independència contaminin la política basca"

Catalunya, que durant anys s'havia emmirallat en el procés basc i el seu avenç, emprenia un nou full de ruta aprofitant l'errada de l'Estat de no acceptar un Estatut que podia haver significat la continuïtat en el marc estatutari durant una o dues dècades més per a la classe política catalana i també per a la societat catalana.

El fracàs de l'Estatut va fer que sorgissin en la societat catalana noves vies, nous dirigents i noves formes organitzatives, que van posar en marxa el procés de transició nacional que l'ha portat a superar el marc estatutari i a avançar cap a la plena sobirania nacional.

Les dates tan significatives de l'Onze de Setembre i les seves grans mobilitzacions, el procés participatiu del 9-N i les passades eleccions nacionals catalanes del 27-S han reafirmat un canvi que no sols ha sorprès a l'opinió pública espanyola i els seus poders fàctics i polítics, sinó també a la ciutadania basca i a les seves forces polítiques i institucions, que han vist com el poble català es posava per davant d'Euskadi en la seva reivindicació nacional. I ho ha fet sense violència.

Davant d'aquest gran canvi, les forces polítiques basques han mostrat una gran desorientació i timidesa, que els ha portat a tancar-se en la defensa dels seus privilegis i dels acords que mantenen amb l'Estat i els seus poders fàctics per tal d'ajornar el conflicte basc sempre que es respecti el seu Concert Econòmic.

Des de les últimes eleccions, a Euskadi hi ha una majoria consolidada del PNB, que va escollir un lehendakari ideal per a una situació de no confrontació amb l'Estat, i que té com a missió fonamental cosir la societat basca després de dècades de violència.

El lehendakari basc, Íñigo Urkullu, junt amb la nova presidenta de Navarra, Uxúe Barkos, estan satisfets amb la situació d'estabilitat de què gaudeixen i temen que el procés de transició nacional català amenaci el model foral després de les eleccions generals del 20-D.

Però a Euskadi, a pesar de la majoria absoluta del PNB, l'esquerra abertzale emergeix amb més força cada dia i, tot i que els abertzales són conscients que cal temps per a la reconciliació i la recuperació de la confiança en la societat basca, temen que els poders fàctics del PNB no estiguin fent tot el possible per què Arnaldo Otegi surti de la presó, doncs el seu segrest impedeix que l'esquerra abertzale disposi d'un bon candidat enfront d'Urkullu que pugui aspirar a la presidència del Govern basc. Aquest i altres són els punts que separen les dues grans forces polítiques basques.

A finals del 2015, doncs, s'ha produït el que no es podia albirar fa dos o tres anys: l'Euskadi política i institucional té por que la política catalana i el seu avenç cap a la independència contaminin la política basca. Euskadi i Catalunya estan avui més lluny que mai des de la Transició.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat