Les picabarelles electorals entre el PSOE i el PP han provocat una fuita d'informació relativa al conflicte basc que permet explicar moltes de les coses que han passat en els últims cinc anys.
Bilbo ·
Els populars volen guanyar els comicis locals del 22 de maig, forçar la crisi del govern socialista i condicionar la successió de Zapatero torpedinant qui es perfila com el seu relleu natural: Alfredo Pérez Rubalcaba.
El Cas Faisà –l'avís que la policia espanyola va fer a ETA el 2006 perquè pogués eludir una operació que es preparava contra l'impost revolucionari– aporta la munició necessària per posar en el punt de mira el ministre de l'Interior, però també deixa al descobert la negligent actuació del gabinet Zapatero en l'últim procés de pau. El PP i la "caverna mediàtica" acusen Rubalcaba de col·laboració amb ETA.
La treva de 2006 es va pactar a Suïssa entre representants d'ETA i del partit socialista i obligava les dues parts a un seguit de compromisos: l'organització armada no atemptaria i el govern espanyol no actuaria policialment contra ETA. A més, Zapatero havia de fer pública una declaració reconeixent el dret del poble basc a la seva autodeterminació i impulsar també una mesa de partits. Però amb l'alto el foc a la butxaca, el PSOE es va oblidar dels seus compromisos, la situació va començar a degradar-se, ETA s'impacientava, Zapatero seguia perdent el temps i al final va arribar l'atemptat de la T-4 de Barajas i, mesos després, un últim intent de recomposar les coses, que no va cuallar.
Ara sabem que l'objectiu dels negociadors espanyols va ser en tot moment "enganyar ETA, mentir de manera descarada". Així ho ha reconegut davant del jutge del Cas Faisà un dels protagonistes d'aquelles converses, Jesús Egiguren, el president dels socialistes bascos. Zapatero i Rubalcaba van jugar amb foc, van voler enredar ETA i es van cremar. Com ja va fer amb el Cas GAL, ara el PP aprofita la poc intel·ligent actuació de Zapatero i Rubalcaba en el fallit procés de pau per guanyar vots. I, enmig de tot aquest soroll, el Suprem il·legalitza Sortu perquè considera que és un instrument d'ETA.
Al marge de l'enrenou polític, mediàtic i judicial, però, Eusko Alkartasuna i l'esquerra abertzale van cremant etapes i es preparen per arribar junts a les urnes el pròxim 22 de maig. En silenci, com formigues, continuen treballant a favor d'una coalició abertzale al marge de les disputes del PP i el PSOE, i al marge del futur que els tribunals deparin a Sortu. Per sobre d'obstacles i travetes, una opció independentista i d'esquerres arribarà a temps a la cita.