El PP en prepara una de nova, potser l'última. Com l'esquerra independentista, a través d'Amaiur, ha aconseguit desactivar una dècada d'il·legalitzacions, els populars necessiten buscar una altra manera de seguir alterant el cens electoral a Euskadi per evitar, o almenys rebaixar, la majoria abertzale que sorgirà dels pròxims comicis autonòmics aquesta tardor.
Bilbo ·
Els cirurgians polítics del ministeri de l'interior han pensat que seria bo per als interessos espanyolistes permetre votar a les eleccions basques a tots els ciutadans que han hagut d'abandonar Euskadi a causa de la pressió d'ETA. Es tracta d'un col·lectiu molt difícil de quantificar i hi ha estimacions per a tots els gustos.
Les xifres ballen en una forquilla molt àmplia que va de les 40 mil persones a les prop de 400 mil. Són bascos que viuen a la resta de l'Estat i que ja no estan empadronats a Euskadi. Tenint en compte que en els últims comicis autonòmics, el PP va obtenir 146 mil vots, s'entén l'interès de Mariano Rajoy per seguir intervenint amb trampes en la política basca. És una bossa important de potencials votants, donat que la majoria –per posició social i per ideologia– se situen pròxims, i molt, al PP.
Amb aquesta iniciativa els diputats de Madrid podràn decidir qui pot votar a Euskadi a partir d'ara
Amb la Llei de Partits, el Congrés espanyol decidí qui pot presentar-se i qui no a les eleccions basques, i amb aquesta nova iniciativa que necessita reformar la llei orgànica del règim electoral general, els diputats de Madrid podràn decidir també qui pot votar a Euskadi a partir d'ara. Una reforma complexa i polèmica i, segons alguns experts juristes, impossible. Com es podrà verificar que molts d'ells van marxar d'Euskadi assetjats per ETA?
En alguns casos existiran denúncies d'extorsió o d'atacs, però en d'altres no. I es donarà una altra circumstància anòmala: aquestes persones empadronades a diferents punts de l'Estat, votaran a Euskadi i pagaran els impostos a Espanya i no a les hisendes forals. Però a proposta d'Antonio Basagoiti, el president dels populars bascos, l'executiu espanyol vol aprovar aquesta nova reforma costi el que costi. El mateix Basagoiti assegura que cal introduir aquests "exiliats" novament al cens basc per contrarrestar "la neteja ideològica" que pretenia dur a terme ETA amb els seus atemptats.
Sense els atemptats d'ETA, l'Estat ja no té excusa per mantenir il·legalitzats els independentistes, i busca vots de sota les pedres
Íñigo Urkullu, del PNB, ha qualificat la proposta directament de "tupinada" i ha acusat els populars "d'utilitzar el patiment de les víctimes". Segons el líder penabista, "ara que la pluralitat s'ha restablert, el PP trama una nova estratègia fraudulenta". L'any 2009, quan populars i socialistes van tancar una aliança per desallotjar el PNB del govern basc –les eleccions les guanyà Juan José Ibarretxe–, Urkullu ja va parlar de "cop d'Estat institucional".
López es convertí en Lehendakari perquè la Llei de Partits va impedir la participació de l'esquerra abertzale en els comicis i, per primera vegada, l'antiga Batasuna es quedà fora del parlament de Vitòria. Sense els atemptats d'ETA, l'Estat ja no té excusa per mantenir il·legalitzats els independentistes, i busca desesperadament vots de sota les pedres per impedir el que és inevitable: la majoria política basca és abertzale. La resta són experiments de laboratori, primer del químic Rubalcaba i ara de l'enginyer industrial, Fernández Díaz.