Bilbo · L'ex-portaveu de Batasuna porta tres anys a la presó i no quedarà en llibertat fins el 2016. D'aquesta manera l'Estat "agraeix" a qui s'ha esforçat per silenciar les armes al País Basc. Perquè, digue'm-ho clar: Otegi ha rebut la notícia de la legalització de Sortu en una cel·la de la presó de Logronyo no pas per intentar reconstituir la il·legalitzada Batasuna –que és el que diu la sentència del Cas Bateragune– sinó per impulsar una estratègia pacífica i eficaç per als objectius del sobiranisme basc.

Per aquest motiu, i no per cap altre, el dirigent independentista va ser detingut a finals de 2009. El govern espanyol, coneixedor d'aquests plans gràcies a l'espionatge, va fer llavors tot el possible per evitar que la iniciativa d'Otegi, Rafa Díez, Iñigo Iruin, Rufi Etxeberria i d'altres prosperés. L'aleshores ministre de l'interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, volia la derrota total d'ETA, i el gir d'Otegi i dels seus companys evitava la desfeta militar.

Maquiavèlic, Rubalcaba va posar tota mena d'obstacles perquè l'esquerra abertzale no completés el viatge de les armes a les urnes. La intenció era clara: les bombes d'ETA no permetrien mai que l'independentisme basc aixequés el vol i fos políticament hegemònic. Tocava, doncs, provocar ETA amb operacions policials, amb detencions, amb il·legalitzacions. I les intencions d'Otegi feien molta nosa al Ministeri de l'Interior. I el temps ha demostrat que el PSOE abans i el PP, en l'actualitat, tenen motius per estar amoïnats.
Queda l'amenaça de la Llei de Partis, però Euskal Herria deixarà de ser l'únic territori de la UE on les institucions no reflecteixen les majories socials
Malgrat tots els obstacles i responent a cada provocació amb més iniciativa política, l'antiga Batasuna ha pogut reconvertir-se en un partit legal com Sortu i articular una aliança electoral –Bildu primer, Amaiur després, i Euskal Herria Bildu en els comicis bascos d'aquesta tardor– amb força opcions d'esdevenir la proposta més votada. Una altra cosa és si podrà governar o no, ja que caldran aliances postelectorals per a la conformació del govern i, ara com ara, Euskal Herria Bildu veu molt complicat –per no dir impossible– pactar la Lehendakaritza amb el PNB, el PSE o el PP.

Tot i les resistències del partit de Mariano Rajoy, les coses a Euskadi comencen a moure's en la direcció desitjada. Falta resoldre el greu problema dels presos, cal parlar del desarmament del conflicte i, com demostra el Cas Sortu, el que ahir semblava del tot impossible, avui ja és una realitat. L'esquerra independentistra ha tornat –de fet, no ha marxat mai–, és novament legal, se n'ha sortit, ha superat una dècada d'il·legalitzacions. Queda l'amenaça permanent de la Llei de Partis, però Euskal Herria deixarà de ser ben aviat l'únic territori de la Unió Europea on les institucions no reflecteixen les majories socials i polítiques.