El Partit Popular i els aparells de l'estat amb la seva desesperació per intentar aturar el procés català cap a la independència utilitzen la màxima de que "tot s'hi val" per tal d'aconseguir el seu objectiu. D'entrada estan convençuts que la seva victòria militar al País Basc els assegura vint o vint-i-cinc anys d'estovament del conflicte basc.
Euskadi, a més a més, té la necessitat de reconciliar ambdues parts de la societat que han sofert arran de la lluita armada i revolucionària però això no vol dir que aquesta s'hagi desnacionalitzat i espanyolitzat.
I en tot aquest escenari el Partit Nacionalista Basc continua sent possiblement un dels partits més important de tota l'Europa occidental en relació a la seva població i per la seva fort impregnació en el si de la societat basca , així com per disposar d'un moviment sindical i cívic de gran fortalesa i arrelament.
D'altra banda, trobaríem, també, tot i la derrota militar de l'esquerra abertzale que aquesta encara gaudeix d' una gran implantació entre els sectors populars.
Destacar però que l'actual estratègia del PNB es fonamentaria en continuar al poder de totes totes. Quedaria aquest PNB, doncs, molt lluny del PNB de Xavier Arzalluz netament sobiranista.
I és aquest PNB que l'estat creu podrien convertir en un element importantíssim per frenar el Procés català posant-lo com a exemple per a la societat catalana. Venen a dir "Mireu a Euskadi disposen i gaudeixen d'un fet diferencial potent sense necessitat d'haver de marxar". El que no expliquen és que Euskadi disposa del concert econòmic l'eina de sobirania que els ha convertit en la societat més benestant i a l'hora més social de tot l'estat.
Diumenge l'esquer posat per l'estat a Euskadi no funcionarà. Depenent dels resultats el PNB potser continuarà jugant al pragmatisme però de ben segur que no trencarà amb el seu esperit independentista. El mateix "tou" lehendakari Urkullu ha afirmat aquesta setmana que és un independentista del segle XXI i que Espanya representa el nacionalisme del segle XVIII. Davant d'això no hi entesa possible.
Catalunya i Euskadi han entès que les seves lluites i estratègies són diferents però, alhora, que a mitjà o llarg termini aquestes poden acabar sent les mateixes.
Una vegada més l'estat i els seus estrategues demostren que continuen sense entendre res i menys quan qui s'hi enfronta ho fa a través dels vots i la democràcia. L'estat només entén els que parlen el seu mateix llenguatge el de la violència. Sigui aquesta física o política.
Catalunya,doncs, sigui quin sigui el resultat de les eleccions basques continuarà fent el seu camí cap a la independència.
