per un altre costat es gasten sota una decisió  discrecional en el marc dels pressupostos: tant a sanitat, tant a educació, tant a seguretat, etc.

En altres estats s'intenta que la política fiscal serveixi per potenciar determinades polítiques sectorials. Per exemple, es paga perquè es contamina,  i aquells diners van a polítiques ambientals.

Aquí es fa, però es fa poc.

També en seguretat es poden plantejar tributs que afavoreixin una societat més segura, plantejant-los des de diferents punts de vista:

●     Qui genera més risc, com que demana més recursos preventius, hauria de pagar més. Actualment la Generalitat té un gravamen de protecció civil que ja actua sobre determinades activitats.

●     Qui es beneficia de la reducció d'accidents, hauria de pagar més. Per exemple, les companyies asseguradores paguen un tribut que reverteix sobre els serveis de prevenció i extinció d'incendis.

●     Qui rep alguns serveis concrets, finança directament el cost a través de taxes. Per exemple, la taxa per a determinats dispositius preventius de bombers.

●     Qui infringeix un requisit legal de seguretat, rep una sanció, de la qual es destina una part a finançar els serveis de seguretat civil. Des de fa pocs anys, una part dels diners recollits a les sancions de trànsit es destina a equipament de bombers per als accidents de trànsit.

Malgrat tot, aquests exemples representen només una petita part dels ingressos, i en cada apartat hi hauria marge de millora. I és que el gruix d'ingressos de les administracions de seguretat civil és principalment de transferències de "la bossa general".

Si volem un serveis de seguretat civil millors, més moderns i amb més recursos, però que siguin d'accés universal, i en gran part gratuïts, caldrà millorar-ne el seu finançament.

Però no podem canviar-ho significativament dins el sistema autonòmic.

Per poder establir una política fiscal que afavoreixi la seguretat, hem de ser estat.

Bombers per la Independència (ANC)