“El govern de la por” és un llibre recent de Jonathan Simon, professor de la Universitat californiana de Berkeley, que ens recorda que abans dels atemptats terroristes del 11 de setembre del 2001 als Estats Units la por a una violència inesperada ja era un aspecte fonamental de la vida pública dels nord-americans. Una de les més vistoses d’aquestes manifestacions inesperades de violència col·lectiva al segle XX van ser les explosions dels ghettos, les lluites racials. El 11-S va ser una de les més espectaculars manifestacions de violència a gran escala.
L’assassinat del president Kennedy el 1963, als carrers de la ciutat texana de Dallas, està a totes les memòries. Va ser mort amb un fusell comprat per correspondència. Els nord-americans van començar a pensar que el seu contacte directa i personal amb la violència armada (robatoris, revoltes, intervencions policials excessives,...) era una possibilitat molt real i concreta. I va constituir-se un nou ordre polític i civil al voltant del tema de la violència criminal, redefinint els valors de llibertat i igualtat. Les limitacions a llibertats que semblaven intocables en èpoques anteriors van ser acceptades per una majoria de nord-americans com una resposta necessària per fer front als riscos de violència en la vida quotidiana.
Actualment hi ha una disminució percentual de la criminalitat, fet que podria portar a invertir la tendència anterior però el tema de la criminalitat s’ha convertit en central en l’exercici de l’autoritat als Estats Units, des del president fins als professors d’escola, de tal manera que per canviar la situació faria falta un esforç col·lectiu, deturant el flux d’informacions, discursos i debats al voltant de la criminalitat.
Hi ha que afirma que els dirigents nord-americans governen a través de la criminalitat. El fet es que la criminalitat s’ha convertit en una qüestió estratègica de gran relleu, afirma Simon en la seva obra. La prevenció de comportaments problemàtics és considera legitima i en nom de la lluita contra la criminalitat és legitimen formes d’intervenció que tenen altres motivacions. Un discurs ferm sobre la criminalitat ofereix oportunitats de triomf als qui aspiren a ocupar determinats càrrecs de govern. I s’ha arribat a l’extrem de que en moltes escoles es tracta els alumnes com a potencials autors de violència.
Per l’autor cal distingir entre govern a través de la criminalitat i govern de la criminalitat. Les institucions han de reaccionar quan les persones dependents d’elles estan amenaçades com a persones o a través de les seves propietats però en ocasions és va més enllà del necessari. El govern a través de la criminalitat converteix els Estats Units en menys democràtics i més polaritzats des del punt de vista racial, reprimeix les capacitats d’innovar i ataca l’estabilitat social. Aquesta mena de govern alimenta una cultura de la por i del control i sotmet els ciutadans a una pressió cada vegada més forta. En surten perjudicades les diversos formes de la solidaritat i de responsabilitat que son necessàries a les institucions democràtiques.
