El prestigiós sociòleg francès Alain Touraine acaba de publicar, a Itàlia, el llibre “La globalització i la fi del social”, editorial “Il Saggiatore”, en el qual planteja una nova visió de la realitat que estem vivint. Explica Saggiatore que analitzem la realitat social en termes polítics: ordre i desordre, pau i guerra, poder i Estat, rei i nació, república, poble i revolució, però la revolució industrial i el capitalisme van allunyar-se de l‘explicació a través del poder polític per centrar-se en la base de l’organització social, substituint els paràmetres polítics pels socials i econòmics, és a dir, el nou subjecte van passar a ser les classes socials i la riquesa, la burgesia i el proletariat, els sindicats i les vagues, la estratificació i la mobilització social,... Avui dia, dos segles després del triomf d'allò social, de l'economia sobre allò polític les categories socials apareixen confuses i no permeten explicar gran part de la nostra realitat. No podem tornar a la base política perquè els temes culturals tenen tal pes que obliguen a reformular el pensament social.

La recerca de la base, del centre, de la nova realitat social ens porta al tema de la informació, de la comunicació, conseqüències de la revolució tecnològica que ha suposat uns evidents efectes socials i culturals arreu del món. Anomenem a la nostra societat la societat de la informació per distingir-la de la societat industrial en que la divisió tècnica del treball anava lligada a les relacions socials de producció. La flexibilitat social de la societat de la informació crea una nova situació que contradiu els discursos sobre la invasió de la societat per part de la tecnologia i serveix per definir la globalització com una dissociació entre la economia globalitzada i les institucions locals, regionals, nacionals i estatals, que ja no controlen el sistema econòmic. El mateix es pot dir sobre la violència de les guerres i dels sistemes repressius ja que el món de la violència política organitzada ja no és un món social. Avui en dia la guerra no es dóna com a conseqüència del conflicte social.

Tot plegat queda clar que s’ha desmuntat l’univers social amb el triomf d'un individualisme disgregador. Hi ha una destrucció de les categories socials, de les classes i moviments socials , de les institucions, de les agències de socialització (escola, família). En definitiva, les categories socials han perdut la centralitat. Resulta difícil parlar d'anàlisi no social de la realitat social. Però passa el mateix que quan van perdre la centralitat la societat política aplicada a les monarquies absolutes, a les referències a Déu i les expressions socials de les creences religioses, que fins aleshores eren atribuïdes als Estats nacionals. Es pot seguir el curs que va conduir de la col·lectivitat basada en principis externs de legitimació, sobretot religiosa, a una nova legitimitat substentada en la política i, després, a la configurada en base a sistemes econòmics i socials. Actualment la nostra vida social està basada en forces no socials com els interessos, la violència i la por a l’altre, en actors que tenen objectius no socials com la llibertat personal o la pertinença a una comunitat tradicional. És el que anomenem la “fi del social”.

La societat definida com un sistema que té un sentit general, que es substenta en la producció es contraposa a un món virtual com a expressió extrema. Aquest extrem aparta del camp social tot el que li és estrany, la guerra i la violència en general, l’irracionalisme, les crisi individuals, que no poden ser resoltes per institucions civils, jurídiques o religioses. La pèrdua de punts de referència crea angoixa, por, ja que persisteix la presencia de criteris d’avaluació econòmica que no es corresponen a la demanda sinó que la creen amb les opcions adoptades pels que prenen les decisions econòmiques de mantenir un nivell baix o elevat del preu de la major part dels productes. La idea tradicional que el preu d' un producte és conseqüència del punt de trobada entre l'oferta i la demanda no sempre és aplicable. Però s’ha d’admetre que els canvis actuals no es redueixen a l’aparició de noves tecnologies, a una ampliació dels mercats o a una nova manera de viure la sexualitat. Està canviant la base, el nucli, de la representació de la nostra vida col·lectiva i personal, estem sortint de l'època en que tot trobava explicació en termes socials. Hem d’entendre en quin punt ens trobem i quin discurs sobre nosaltres i sobre el món pot fer-nos comprensible aquest món i a nosaltres mateixos. El primer que hem de fer és prendre consciència del trencament que estem vivint respecte un passat encara pròxim.