El món està canviant sota l'impuls i el creixement dels estats emergents però la hegemonia nord-americana és mantindrà al llarg d'aquest segle XXI. Aquesta és la tesi principal del llibre "L'era post-americana", de Fareed Zakaria (Rizzoli, 290 pàgines, 19 euros), nascut a Mumbai (Bombai, Índia) el 1964, director de la prestigiosa revista nord-americana "Foreign Affairs" des del 1993 i director de l'edició internacional del setmanari nord-americà "Newsweek" des del 2000. Actualment porta un programa setmanal a la cadena informativa nord-americana CNN dit "GPS", de debat ideològic, per on passen des de prestigiosos economistes a rectors de conegudes universitats, i fins i tot el president de Geòrgia per desafiar públicament a Rússia. Al llibre s'expliquen les conseqüències del creixement d'estats com Brasil, Xina, Índia i Rússia, els anomenats estats emergents, i també que els Estats Units no són una superpotencia en declivi sinó que es mantenen com el gran focus mundial d'idees i ideals, com la superpotència hegemònica en economia, força militar i influència política. Els Estats Units van respondre al major atemptat terrorista de la història amb dues guerres, a l'Afganistan i l'Iraq, mentre l'Iran està a les portes de convertir-se en una potencia nuclear, Corea del Nord ja ho és, la Veneçuela d'Hugo Chavez s'ha passat al camp anti-occidental, Rússia ha retornat a la seva tradicional posició hostil vers Occident i el petroli multiplica per quatre el seu preu.
Aquests esdeveniments que desafien la hegemonia del món occidental guiat per la superpotència nord-americana han anat acompanyats per un creixement econòmic mundial, entre el 2000 i el 2007, ràpid com mai a la història de la humanitat. Actualment l'edifici més alt del món està a Taipei (Taiwan) i aviat serà destronat per un que s'aixeca a Dubai (Emirats Àrabs Units), l'home més ric del món és mexicà, i la major empresa cotitzada en borsa és xinesa. En el terreny cultural el Bollywood indi, en nombre de pel·lícules i d' entrades venudes, ha superat a Hollywood i el casino més gran del món no està a Las Vegas sinó a Macau (Xina). La pobresa ha reculat des del 40% mundial del 1981 al 18% del 2004 i el 2015 està previst que serà del 12%. El fort i sostingut creixement econòmic de la Xina ha fet sortir de la misèria a 400 milions de persones. El món cada dia que passa és menys occidental i més divers.
Paral·lelisme entre l'imperi anglès i el nord-americà
Zakaria fa un paral·lelisme entre l'imperi anglès i la hegemonia nord-americana, recordant que durant el regnat de la reina Victòria el seu imperi tenia uns 400 milions de súbdits, que aleshores era una quarta part de la població mundial repartida en una quarta part de la terra. L'autor diu que el domini econòmic anglès va durar alguns decennis mentre que el nord-americà porta ja cent trenta anys d'hegemonia i si Anglaterra dominava els mars, els Estats Units avui dia dominen terra, mar, aire i espai. El Pentàgon té un pressupost equivalent al dels catorze estats que el segueixen en majors despeses de tot el món sumats, és a dir, gairebé el 50% de la despesa militar mundial i les guerres a l'Afganistan i l'Iraq no l'han afectat econòmicament ja que porta vint-i-cinc anys seguits de creixement econòmic amb un promig del 3% anual del PIB. La productivitat nord-americana creix més de pressa que l'europea. En tecnologia manté també la seva posició hegemònica mundial. Ara bé, si be és cert que des del 1991 la hegemonia nord-americana era total i aquesta continua més o menys intacte des del punt de vista político-militar, no passa el mateix en la indústria, les finances, l'educació, la cultura i altres camps, on s'està donant una redistribució de poder que minva el predomini nord-americà. L'autor és declara convençut de la capacitat dels Estats Units per mantenir-se al front del món sempre que no és deixin portar per la por perquè "quan la política és dictada pel pànic sempre és irracional, perillosa i, a llarg termini, debilita la seguretat i l'estabilitat".
