"El nou món" (Il mondo nuovo) publicat per la Fundació italiano-europea (288 pàgines, 15 euros) va ser presentat abans d'ahir a Torí, a la Fira del llibre, i sortirà publicat a partir del dia 20 d'aquest mes. L'autor, Massimo d'Alema, dirigent del Partit Democràtic (PD), de centre-esquerra, publica en aquest llibre les seves reflexions sobre la crisi

de la globalització i els desafiaments a què ha de fer front el PD. L'autor exposa tres idees (democràcia, igualtat i innovació) per cloure l'era del capitalisme salvatge a un assaig on recull les seves reflexions sobre les perspectives polítiques. S'ha acabat el "somni dogmàtic de la perfecció del mercat" i està naixent un món nou. La crisi del capitalisme global salvatge és una crisi tant econòmica com política i cultural, de la qual en sorgirà un món profundament canviat.

Europa ha de fer front a una paradoxa: la necessitat d'una política després d'anys en què la preeminència de la economia anava acompanyada de una antipolítica: un menyspreu cap a les institucions internacionals considerades simples entitats burocràtiques, juntament amb la doctrina del declivi dels estats nacionals. Ara torna al primer pla la idea kantiana d'un ordre jurídic internacional.

El desafiament de la innovació procedeix del país que ha estat el promotor del domini neoliberal i que és l'epicentre de la crisi: els Estats Units. Al segle XX, durant els anys 30, els Estats Units van reaccionar davant la crisi amb el New Deal, mentre a Europa es desenvolupava el nacionalisme i els règims autoritaris que van portar a la Segona Guerra Mundial. Avui dia també existeix el risc del populisme i d'una reacció conservadora al voltant dels estats nacionals en un escenari europeu dominat pels egoismes i la por, més que no pas pel coratge i l'esperança.

Les esquerres han de trobar la resposta adequada davant la crisi, i d'Alema està convençut que el nou projecte polític que acompanyi els canvis ha de construir-se al voltant de tres idees-força: democràcia, igualtat i innovació.

-Fa falta democràcia-
Democràcia perquè l'absència de regles, de controls, de transparència i de legalitat que la tempesta financera ha posat en evidència neix de l'asimetria entre el creixement d'un capitalisme global i l'absència d'institucions que regulin el desenvolupament i que, alhora, facin de contrapès al poder. Al segle XX aquest paper el complien els estats nacionals que feien compatibles el desenvolupament capitalista, la democràcia política i la cohesió social, com ha teoritzat el sociòleg Ralf Dahrendorf.

La falta de democràcia no l'ompliran els estats, que ja han exhaurit la seva funció. El desafiament està en la construcció d'una dimensió democràtica supranacional. Aquesta és la via d'Europa, encara que avui dia apareix dèbil davant la crisi. Una via presonera de lideratges miops i conservadors, i que renuncia convertir la crisi en oportunitat per fer un salt de qualitat en les polítiques comunes de desenvolupament, en el camp financer i en el camp de la cohesió social.

-Lluitar contra les desigualtats-
El segon tema central és el camp de la igualtat, de les oportunitats i de l'actuació pública per redistribuir les riqueses. El creixement salvatge dels últims anys ha generat unes enormes desigualtats, no sols entre estats o continents, sinó també dins de cada estat, de cada societat. Els Estats Units i Itàlia estan entre els estats que més desigualtat social han generat en els últims quinze anys. Aquest creixement de les desigualtats és un impediment pel creixement econòmic, un impediment que concentra la riquesa en poques mans, que frena l'augment del consum i que destrueix la cohesió social.

En el cas d'Itàlia ha comportat una caiguda de les productivitats del treball i de la competitivitat de l'economia. Davant aquesta situació fan falta noves polítiques de benestar, noves estratègies de lluita contra la pobresa i l'exclusió inspirades en la justícia social. -Aposta de futur per la innovació- La tercera idea-força és la innovació. En els últims anys el creixement ha estat basat en la disponibilitat de una massa enorme de treballadors a baix cost a les economies emergents. En els estats rics s'han enriquit grups dominants, independentment de les capacitats competitives de l'economia.

El futur està, com ha fet Barack Obama, en l'aposta per les tecnologies mediambientals, en les fonts alternatives d'energia, en la reducció de la dependència del petroli, i en l'augment de la recerca biomèdica per combatre les malalties i en la millora de la vida de les persones. Per tant, queda clar que les noves polítiques de l'esquerra han d'anar orientades a destinar recursos, de manera prioritària, a la innovació, la formació i la cultura.