El Partit Socialista francès, en plena crisi de idees i de lideratge veu com s’acosta el seu pròxim Congrés i com és multipliquen els candidats a dirigir-lo. La seva ex-candidata presidencial, Ségolène Royal, manté les seves aspiracions a la direcció i ara acaba de publicar un llibre, escrit conjuntament amb el prestigiós sociòleg Alain Touraine, de 82 anys, titulat “Si l’esquerra vol idees” (editorial Grasset, 336 pàgines i 20 euros de preu). Els dos autors confronten les seves reflexions sobre l’ esquerra, les seves carències, el seu futur, ...Es tracta de trobar les idees que serveixin pel socialisme del segle XXI i exposen anàlisis sobre com salvar el socialisme afavorint a la persona, com preservar l’universalisme de l’esquerra, etc. Formulen, també, diverses propostes de com establir una cerimònia republicana per a tots els joves, un sistema de punts per a la futura jubilació, preparar l’Estat pel futur allau de jubilats i ampliar el dret de vot a partir dels setze anys.
Royal i Touraine no han coordinat gaire els seus escrits sinó que han elegit els temes que havien de desenvolupar i han ajuntat els textos en un sol volum, després d’haver-se intercanviat els respectius capítols. De fet, aquest llibre té una prehistòria que procedeix de l’estiu passat quan Touraine va escriure sobre la seva visió de la societat del segle XXI i va proposar a Royal una resposta.. Com que el sociòleg és un professional de prestigi, estudiós dels moviments socials i revolucionaris, director d’estudis de l’Escola d’alts estudis en ciències socials (EHESS) i doctor honoris causa per una quinzena d’ universitats d’arreu del món, l’ex-candidata socialista va acceptar però va prendre’s el seu temps per enviar la seva part del text. Va deixar passar la tardor i l’hivern i fins la primavera no va arribar la seva participació. El llibre va veure la llum el passat dia 8 i Touraine no s’ha estat de dir que el retard ha estat deliberat ja que el llibre apareix a les portes del congrés del PS.
Touraine sempre ha estat d’esquerres i explica que el seu propòsit és acostar l’esquerra a la realitat. Ara bé, mai ha format part de cap partit excepte en la seva joventut en que va militar contra la guerra d’Algèria prop de les files del PSU (Partit Socialista Unificat, situat a l’esquerra dels socialistes de l’SFIO -Secció Francesa de la Internacional Socialista-, liderada per Guy Mollet). D’aquella època manté la seva amistat amb Michel Rocard, que era el líder del PSU. I quan Rocard, que havia ingressat a les files del PS, va convertir-se en primer ministre el 1988, el sociòleg va convertir-se en un dels seus consellers. Un altre dels seus amics és l’ex-president del Brasil, el també sociòleg Fernando Henrique Cardoso. Així mateix va conèixer a Salvador Allende, president assassinat de Xile, és amic del mexicà subcomandant Marcos, líder dels revolucionaris de Chiapas.Un dels seus deixebles diu d’ell que “forma part dels qui han marcat la via de la democràcia front a la dictadura quan molts responien amb la guerrilla i el marxisme”.
Touraine, tot i la seva edat, manté el seu hàbit d’anar sovint a l’Amèrica Llatina a donar conferències i no deixa d’esperonar el PS francès perquè tiri endavant. A més a més d’escriure aquest llibre amb Royal és amic de l’alcalde socialista de Paris, Bertrand Delanoë, un altre dels candidats a fer-se amb la direcció del PS en el pròxim congrés del mes de novembre a Reims. El conegut sociòleg no es priva d’expressar públicament el seu pensament políttic i referint-se al PS afirma: “El partit no sap el que vol. Només ho sap quan gestiona les col•lectivitats locals, però no s’ocupa de la societat francesa”.
