El tema de la nació, de la identitat, està que crema. A França hi ha un viu debat, propulsat pel mateix Sarkozy, amb articles, col·loquis i exposició d'idees i conceptes de tota mena. A Itàlia ja fa temps que el tema preocupa, sobretot, des del naixement, expansió i consolidació del fenomen polític de la Lliga del Nord i les creixents tensions entre el Nord i el Sud de la península itàlica.
Acaba d'aparèixer l'assaig del nord-americà Patrick J. Geary El mite de la nació. L'origen medieval d'Europa' (ed. Carocci), amb prefaci de Giuseppe Sergi. Aquest i Renato Bordone també han publicat, a Einaudi, Deu segles d'Edat Mitja', en un intent de depurar els estereotips existents sobre aquella època. Fa poc Alessandro Barbero va publicar, a Laterza, l'assaig Bàrbars-Immigrants, pròfugs, deportats a l'imperi romà', en què dibuixa un paral·lelisme entre el passat i el temps present.
Hi ha un mite, diu Geary, segons el qual l'origen de les nostres identitats nacionals es remunta a mil cinc-cents o dos mil anys enrere. Un dels punts de suport intel·lectual per destruir aquest mite és el llibre de Herwig Wolfram, publicat el 1979, on negava la identitat dels gots. La idea és que tots els pobles que Europa reclama com a base de les identitats d'avui dia, com a tals, mai van existir. Segons Geary, la ignorància sobre l'Edat Mitjana i els mites que s'han creat al seu voltant han servit als partidaris del nacionalisme ètnic per efectuar reivindicacions basades en una apropiació del període de les migracions, esdeveniments que molt poca gent coneix a fons.
Revisar a fons la historiografia que coneixem
Dos historiadors de l'Antiguitat, Herodot i Tàcit, van advertir dels efectes perjudicials de la classificació de pobles diversos per part dels historiadors. Els noms dels pobles que hem après a l'escola corresponen sempre, afirma Sergi, durant l'Alta Edat Mitjana, a "federacions provisionals de diversos grups tribals la composició dels quals era variable". Es pot dir que la història de les nacions que van poblar Europa a l'Alta Edat Mitjana no comença el segle VI sinó el XVIII, que és quan es va començar a parlar-ne. Això no vol dir que les persones que van viure fa mil cinc-cents anys no tinguessin un sentiment nacional o una identitat col·lectiva, però aquest sentit era diferent respecte el que ha dit la historiografia en els últims dos cents anys.
Els mètodes moderns a l'àmbit de la recerca històrica i de la historiografia s'han desenvolupat en funció dels objectius perseguits pels nacionalistes i, segons Geary, la història moderna va nàixer el vuit-cents com a instrument al servei de la ideologia nacionalista i ha transformat la nostra visió del passat, "contaminada" pel nacionalisme ètnic. Per l'autor nord-americà, fer front a aquesta contaminació "és el desafiament més gran que els historiadors han de fer front avui dia". Geary afirma que les reivindicacions de sobirania existents a Europa son una creació del segle XIX, una època en que la combinació entre la filosofia política romàntica de Rousseau i Hegel, la historiografia "científica" i la filologia indoeuropea, han produït el nacionalisme ètnic, que va conduir a Europa, en dues ocasions (les dues guerrers mundials), a la destrucció.
El mite dels pobles germànics
La vertadera naturalesa dels pobles europeus en el primer mil·lenni era molt més fluida, complexa i dinàmica del que imaginen els moderns nacionalistes. Les realitats socials, culturals i polítiques que definien els pobles eren radicalment diferent de les existents avui dia i, per això, diu l'autor, "tenim necessitat d'una nova aproximació que ens permeti entendre què eren els pobles d'Europa, sobretot en el període de formació de la identitat europea del primer mil·lenni. Hem d'entendre com certs preconceptes, que al nou-cents van portar a milions d'homes als carrers i que n'han enviat molts més a la tomba, han pres forma fa un segle".
El mite, segons Geary, és la historia que explica que un dia pobles germànics com els burgundis, els gots i els longobards, que vivien al sud d'Escandinàvia, van iniciar la marxa cap al Sud a causa de canvis climàtics, caresties, excés de població o altres motius encara ignorats. Van travessar Europa, amb la seva llengua, costums, tradicions i identitat, que van transmetre als seus fills durant generacions, fins el dia en que van trobar-se a les fronteres de l'imperi romà. Guiats per dirigents guerrers de famílies reials o nobles van desafiar el poder de Roma i van crear regnes sobre les restes de l'imperi. s en nom d'aquest passat que al vuit-cents i al nou-cents alguns dirigents van incitar els seus pobles a lluitar per la seva nació. Diu l'autor que "cap document dels que disposem justifica aquesta reivindicació històrica i lingüística, independentment de la seva vessant emotiva". Geary conclou: "La correspondència entre pobles altmedievals i pobles contemporanis és un mite. El mite de les nacions".
