A "La por dels bàrbars. Més enllà del xoc de civilitzacions" (Robert Laffont, 310 pàgines, 20 euros) l'historiador Tzvetan Todorov exposa que Occident té por de l'Islam i que aquest no deixa de sentir-se humiliat pels occidentals i les seves intervencions militars i polítiques i que l'única manera de sortir-se'n d'aquesta situació d'enfrontament és a través de la tolerància. En el seu llibre diu que aquesta por pot convertir-nos en bàrbars.
El recent Premi Príncep d'Astúries va nàixer a Sofia (Bulgària) el 1939 i des del 1963 resideix a França, on ha desenvolupat la seva carrera de professor universitari i on ha publicat els nombrosos llibres que li han donat fama i projecció internacional.
França té dins la seva societat milions de ciutadans procedents del món colonitzat i a vegades sembla veure'ls com als bàrbars de l'interior. Es tracta de gent marginada dins del conjunt social que crea petites comunitats però la seva referència, la dels joves, no és la dels imams de l'Orient Mitjà. Per l'autor, "la pertinença cultural és plural, la obediència a les lleis és una obligació per a tots. I quan les dues coses entren en conflicte la llei sempre ha de predominar sobre els costums". Todorov recorda la declaració universal de l' UNESCO segons la qual "ningú pot invocar la diversitat cultural per atacar els drets humans". En el cas del vel és va produir un debat però una vegada votada la llei al Parlament, diu l'autor, la regla s'imposa a tothom.
-El problema no és la religió-
En els estats islàmics la coincidència entre religió i cultura és molt més elevada que a Occident però, segons l'autor, no podem "reduir els mil milions de musulmans a una espècie sub-humana que, a diferència de nosaltres que obeïm a tota mena de motivacions psicològiques i polí tiques, estarien sempre i únicament determinats per la seva religió". Els musulmans actuen per moltes raons, socials, econòmiques i polítiques. No són les religions les que porten a matar, a la violència, a l'integrisme, sinó la seva instrumentalització per part dels partits islamistes que lluiten per fer-se amb el poder. Aràbia Saudita i Iran tenen règims teocràtics i mentre el primer és amic d'Occident el segon n'és enemic, per tant, no és un problema de religió, dedueix Todorov.
Aquest intel·lectual distingeix entre les cultures, com a maneres de viure comunes en un grup humà, i la pertinença cívica que ens lliga als altres ciutadans per solidaritats múltiples. "Som ciutadans d'un país, un de sol", diu l'autor. I a aquestes pertinences s'hi afegeixen els valors morals i politics que procedeixen d'una opció. Però "la cultura comuna és necessària pel bon funcionament d'una societat, és l'escola la qui té per tasca difondre-la". Les cultures no formen blocs impermeables ja que totes són producte de mestissatges i "això no és una opció, sinó una realitat". Hem de ser lúcids sobre les nostres mancances i veure els perills que suposen les nostres reaccions com la legalització de la tortura i la continuació il·limitada de la guerra i, "a casa nostra, amb una actitud d'intolerància vers els altres". "L' aculturació necessària a la integració no es pot donar més que en un clima de tolerància, afirma Todorov, i "cadascú té dret a practicar la religió que vulgui i vestir-se com vulgui".
En el cas de l'Afganistan és de bàrbars que les dones no tinguin els mateixos drets que els homes però això no s'arregla creant presons com Bagram, on es tortura. "La por, diu, ens fa creure que tots els mitjans són bons per lluitar contra el terrorisme. Però la banalització de la tortura com l'ocupació per un exèrcit estranger reforcen el terrorisme en comptes d'afeblir-lo".
