Ara que França acaba el seu període de sis mesos de presidència de la Unió Europea, dos figures franceses destacades avaluen la solidesa de la construcció europea davant la tempesta internacional en la que estem submergits, en un debat publicat a la revista "Marianne". Els protagonistes són l'exministre socialista d'Afers Estrangers i autor de "Continuar la història" (Fayard, 2008), Hubert Védrine, i el filòsof i director del centre Raymond-Aron i autor de la "Raó de les nacions" (Gallimard, 2006), Pierre Manent.
Védrine és declara europeu però no creu en la idea federalista ja que considera que no és viable a nivell continental. "L'expressió Estats Units d'Europa" diu, "ha estat un eslògan útil per treure els europeus del replegament sobre sí mateixos, però no constitueix un programa de veres" ja que "no hi ha una nació europea, hi ha varies nacions europees i, segons la fórmula de Delors, una federació d'estats-nació".
En aquest tema, estima l'exministre, "les opinions no evolucionen gaire i, fins i tot, hi ha una certa marxa enrere", per tant, cara el futur no veu un procés de fabricació d'una nació europea que vingui a substituir a les antigues nacions. Manent opina de manera semblant. Veu possible una major cooperació entre nacions europees però a partir del principi que les nacions continuïn sent els elements bàsics de la vida política.
En primer lloc perquè el principi de governar-se a sí mateix passa per la creació d'entitats nacionals i existeix un lligam estret entre la formació de les nacions i l'afermament de les democràcies europees. En segon lloc, la constitució d'Europa com a potència ha anat lligada al creixement de la potència de les nacions. "De la mateixa manera que la ciutat era la forma política pròpia de Grècia, l'Estat-nació és la d'Europa", estima el filòsof. En tercer lloc, a la vida política perquè sigui satisfactòria li cal que els polítics siguin responsables davant dels ciutadans i això sols passa en unitats ben definides. "El problema de les institucions europees" afirma, "és que no se sap davant de qui són responsables, elles mateixes ho ignoren".
Transformar la diversitat en força
L'exministre socialista afirma que "Europa mai ha estat tant forta com quan estava dividida. s la desunió, o millor dit, la competició i la rivalitat entre nacions, el què li va donar força els segles XVI al XIX". "No crec que (crear una nació europea) sigui l'objectiu últim" i a més, hi ha un cert allunyament entre europeus en temes lingüístics, culturals, inclòs un cert retrocés del programa Erasmus -intercanvi d'estudiants universitaris europeus; els francesos cada vegada aprenen menys l'alemany i a tot arreu s'ha generalitzat l'aprenentatge d'un anglès d'aeroport, funcional, que no suposa cap mena d'interès per altres cultures, ni tan sols la britànica. "El temps" afirma, "no treballa en favor de la formació d'una nació europea".
L'objectiu seria "més Europa en el sentit d'una major cooperació entre les nacions, d'instaurar polítiques comunes, es tracta de transformar la diversitat en força" segons Manent qui opina que "d'institucions comunes ja en tenim prou i fins i tot masses, el que ens cal són actuacions comunes, en les quals els estats europeus puguin reunir-se".
"La crisi internacional financera i econòmica actual no ajudarà a una major integració europea de la mateixa manera que l'amenaça dels perses no va portar les ciutats greges a fusionar-se. Ni l'amenaça estalinista, que va portar a la construcció europea, va suposar una fusió de nacions sinó la creació d'estructures comunes de defensa, econòmiques, mercat comú. Ara bé, si els europeus volen conservar la manera de viure, el tipus de societat i la seva llibertat han d'acceptar convertir-se en una potència, sinó estaran condemnats a la dependència", diu Védrine. Amb les actuals crisis alimentària, energètica, ecològica, financera... s'anuncia la fi d'un cicle de domini nord-americà irresponsable i obliga als europeus a refermar-se, a condició de posar fi a la il·lusió de superar les identitats actuals; "front a la crisi econòmica, la resposta europea ha de ser la combinació de les respostes nacionals adequades i coordinades", afirma l'exministre, qui conclou: "No s'imposarà una Europa potència, en substitució a l'Europa de les nacions, sinó després de la presa de consciència de les nacions de la nova realitat mundial i amb una voluntat comuna, determinada i durable".
