La confluència entre el líder d'Unió Mallorquina, Josep Melià, i el nou partit creat per Jaume Font, que va abandonar el PP la setmana passada, per crear una coalició o una nova força política de caire centrista i nacionalista/regionalista a les Illes Balears es concretarà durant els propers dies. Melià ha anunciat la disposició d'UM a renunciar a les sigles per facilitar-la. Rumors procedents del mateix PP parlen de moviments de sectors econòmics oposats a la submissió de Bauzá als grans poders empresarials espanyols i del suport de destacats militants de segons fila del PP al nou partit de Font. El pobler es convertiria en el candidat natural a presidir el Consell de Mallorca, davant una Maria Salom que ja es veia presidenta de la institució sense baixar de l'autocar. La guerra promet esser molt entretinguda.
Les coses, doncs, van més ràpid del que semblava. L'endemà de la dimissió de Font, es feia pública la inscripció com a partit de la Lliga Regionalista Balear. I es donava a conèixer que Unió Mallorquina i Font havien parlat fa mesos d'anar plegats a les eleccions. El partit de Melià havia posat com a condició que Font deixàs el Parlament i la militància en el PP abans d'arribar a un acord. El procés s'ha allargat, però ha arribat el moment de fer la passa. I Font l'ha feta just quan José Ramón Bauzá semblava tenir-ho tot controlat, després d'haver imposat la seva candidata al Consell i d'haver domat el totpoderós Rodríguez.
El compromís de Font de no anar-se'n a UM sembla més formal que real: tothom sap que la nova formació tendrà poca estructura a Mallorca -molts pocs militants del PP seguiran Font en aquesta aventura-, i que per tant serà UM qui la posarà. Però Font hi aportarà la seva feina i els seus vots personals, que en té, i molts, a alguns pobles de la Part Forana. En el pitjor dels casos, l'operació permetrà a la coalició UM-Lliga superar el 5% i evitar així la majoria absoluta del PP. En el millor, se'n durà un bon grapat de vots del sector regionalista del PP.
El tàndem Bauzá-Delgado segurament se'n penedirà d'haver dejectat Jaume Font i els vots aportats pel sector regionalista. Hi ha nirvis a la cúpula del PP, que no sap com aturar la via d'aigua oberta. Bauzá ha fet un enemic que el supera en alçada política i capacitat de feina. La cúpula del PP ja pot anar en processó a veure Antoni Pastor i pregar-li que segueixi les passes de Font. La guerra entre l'exbatle de Sa Pobla i el seu expartit no ha fet més que començar i encara en veurem de molt grosses.
Melià i Font
Els orígens polítics i personals de Josep Melià i de Jaume Font són molt diferents. El primer és fill de Josep Melià, personatge polièdric que va ser teòric del nacionalisme durant el darrer franquisme i fundador d'Unió Autonomista, abans del passar per UCD i el CDS i acabar confluint en el procés de refundació d'UM. Josep Melià fill va participar en diferents iniciatives de caràcter cívic (Grup Blanquerna i Obra Cultural Balear) i polític (va fundar la Joventut Nacionalista de les Illes, que va confluir posteriorment a la Joventut Nacionalista de Mallorca, les joventuts d'UM). El seu bagatge ideològic sempre ha tengut com a referents Convergència Democràtica de Catalunya i la figura de Jordi Pujol, representants d'un nacionalisme moderat i centrista, impulsor del liberalisme econòmic, però sempre integrant-hi el vessant social.
Jaume Font procedeix d'una tradició diferent, el cañellisme, continuació de les formes de fer política tradicionals de la dreta mallorquina. Aquesta forma de fer política combina el conservadorisme, un mallorquinisme folklòric bastant primari i un cert regionalisme econòmic, que es vol fer compatible amb l'espanyolisme. El cañellisme representava uns interessos empresarials tradicionalment desvinculats dels poders econòmics espanyols. Jaume Font, fill d'aquest discurs, hi ha afegit elements de collita pròpia, però la seva exclusió de l'actual PP és conseqüència més de la radicalització progressiva del partit en matèria de llengua i cultura que no d'una evolució destacable del pobler cap a postures "nacionalistes". En aquest sentit, més que haver-se mogut ell, és el PP que s'ha desplaçat cap a l'extrema dreta, tot desvinculant-se de la seva tradició més recent.
