Indica publicitat
Dijous, 9 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 10 de de setembre del 2010 | 06:14
Crònica · Illes Balears

La crisi del PP balear: renaixement o derrota?

Les divisions internes del PP balear, adormides el darrer any, han tornat a esclatar amb força arran de l'anunci fet pel president de la formació, José Ramón Bauzá, de què cap persona imputada repetiria com a candidata a les properes eleccions. La decisió de Bauzá és un envit a tot o res i toca interessos poderosos dins la formació, ja que deixa fora de les llistes dos barons importants del PP. Es tracta de Jaume Font i de Josep Sala. El primer, exbatle de Sa Pobla, exsenador, exconseller de Medi Ambient, portaveu al Consell de Mallorca i representant del sector "regionalista" (vendria a ser, fent una semblança amb el cas gallec, el de la boina), aspirava a ser candidat al Consell de Mallorca. El segon, Josep Sala, és batle de Sant Antoni de Portmany i precandidat de consens dins el partit a la presidència del Consell d'Eivissa. Tots dos estan imputats en diferents sumaris de corrupció. Un fet que fa un any no hagués tengut cap conseqüència però que ara, davant unes eleccions que totes les enquestes donen com a guanyador el PP balear, pren la seva importància.

Les raons per les quals Bauzá, una persona poruga -tot i estar a la llista del Parlament no ha volgut entrar a la cambra per no cremar-se- i amb poca formació política, ha pres una decisió tan dràstica són una incògnita. La hipòtesi d'una ordre de Madrid sembla desinflar-se amb les hores. De fet, Bauzá ha deixat en evidència, amb la seva decisió, la doctrina del PP en els casos de Camps i Aguirre. Els crítics de la formació apunten a la creixent influència sobre el president del vicepresident Carlos Delgado, líder del sector més ultra i anticatalanista del PP. La història de Bauzá i Delgado és com a mínim curiosa: el primer, a començaments de legislatura, es va declarar en rebel·lia i va ser el protagonista d'un congrés sonat que va perdre (amb un 30% de vots) davant Rosa Estaràs. El discurs, molt ideologitzat, escorat a l'extrema dreta i virulentament anticatalà, amenaçava amb trencar el PP.

La por que provocava Delgado va induir a Estaràs a cedir davant les seves tesis (no hi havia gran discrepància ideològica de fons, només de forma) i va motivar que tot el sector "regionalista" del partit, anomenat partforanista, fes pinya amb la direcció per frenar el mal major. Posteriorment, el descontent amb la gestió d'Estaràs va provocar una nova rebel·lió en dos fronts, un liderat pel batle de Manacor, Antoni Pastor, en una línia regionalista, i un altre de José María Rodríguez a Palma, en una línia propera ideològicament a Delgado. Estaràs, cremada davant l'oposició interna, va decidir partir cap a Brussel·les i cercar el suport de Madrid per a un candidat que pogués acontentar tots els sectors.

El tapat era el batle de Marratxí, José Ramón Bauzá, que per la seva ideologia, espanyolista però més suau en les formes que Delgado, podia fer d'home de consens dins la formació. De fet, Bauzá ha aconseguit la integració de Delgado com a vicepresident i la recuperació de la pau interna amb aquest sector, a canvi de cedir en gairebé tot a les tesis delgadistes. El sector partforanista ha assistit resignat a aquest procés, amb poques excepcions. El suport de Madrid a Bauzá i les promeses de càrrecs en el futur han fet l'efecte esperat. Només uns pocs militants, ja retirats de la política, com Cristòfol Soler, varen avisar en el seu moment que les diferències ideològiques entre Delgado i Bauzá eren inexistents. Però el que ningú esperava era que l'antic dissident, Carlos Delgado, tengués una influència tan gran sobre el president del PP.

Fa dos dies dimitia com a diputat i abandonava la militància del PP Miquel Munar, representant del sector centrista i regionalista, enmig de fortes crítiques a la rendició de Bauzá a Delgado. Munar va negar, a més, que el president representàs cap renovació dins el PP. El mateix dia Jaume Font feia una roda de premsa en què criticava la seva exclusió de les llistes, denunciava una caça de bruixes i es feia portaveu del grup de barons depurats per Bauzá. Les dues accions no semblaven coordinades, però són la demostració d'un gran malestar intern. Els moviments de Font coincideixen amb el projecte de l'exbatlle de Campos i escindit d'UM, Guillem Ginard, àlies Pallisseta, de crear un nou partit regionalista. Darrera la iniciativa hi ha el periodista Miquel Segura, un dels partidaris de Jaume Font dins el PP. El portaveu al Consell seria la persona adient, per la seva trajectòria, per liderar el projecte. Això si no s'arreglen les seves diferències amb Bauzá. Un altre front per a Bauzá és Eivissa: el vet al candidat proposat pel PP pitiús, el batle de Sant Antoni Josep Sala, també ha provocat molt de malestar i fins i tot una amenaça de rebel·lió. La properes jornades del grup parlamentari del PP, que s'ha de celebrar a Formentera, prometen ser explosives.

Coneixent la història del PP balear, és molt possible que tot quedi en res. El partit, tot i les desavinences internes, sempre ha estat unit quan tocava. No debades, la formació agrupa més d'un 45% del vot, gairebé la meitat del cens electoral. I això s'ha aconseguit amb una gran disciplina interna, amb constants negociacions entre els diferents sectors i amb acords basats en les quotes de poder. s cert que la situació ha canviat: dins el partit, fins ara, els interessos de poder sempre s'havien posat per davant les qüestions ideològiques, en contrast amb els partits d'esquerres, sempre disposats a les lluites internes per les línies programàtiques o estratègiques. Fins ara el partit no ha patit cap escissió; ben al contrari: ha estat un pol d'atracció que ha anat engolint els altres partits de dretes. L'única opció d'UM, partit competidor, ha estat fer pactes amb l'esquerra per evitar la seva desaparició a mans de la maquinària pepera.

A pocs mesos de les eleccions no està clar si la maniobra de Bauzá-Delgado precipitarà la derrota del PP o en provocarà el renaixement, ara ja com a partit desacomplexadament ultra i anticatalanista. Si la vella guàrdia i el sector regionalista tornen a cedir una altra vegada, el tàndem dirigent se n'haurà sortit amb la seva, haurà jubilat una sèrie de dirigents identificats amb l'etapa anterior i haurà llançat, de cara a determinats sectors, una imatge de renovació ètica i ideològica. Segons aquest model, seria un partit nou, totalment desmarcat de la corrupció de l'època Matas. El problema és que aquest PP és una opció poc digerible per a un sector de votants del PP, que en té una visió de partit conservador autòcton. Un sector que sí que es podria sentir seduït pels cants de sirena d'un nou partit regionalista. A hores d'ara és impossible saber si la situació explotarà o, com es habitual al PP, s'arribarà a un acord que mantengui units els diferents sectors.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat