El jutje José Castro ha dictaminat una demolidora resolució judicial a l'expresident balear: prohibició de sortir de l'Estat, retenció del seu passaport, 72 hores
hàbils (fins al proper dimecres 7 d'abril) per presentar la fiança de 3 milions d'euros per el·ludir la presó preventiva i obligació de presentar-se cada quinze dies als jutjats.
La interlocutòria, però, no acaba aquí. El veterà magistrat, que es troba a un mes de jubilar-se, també ha advertit l'expresident balear que "pot sentir-se satisfet" de no haver rebut unes mesures cautelars més severes, i l'ha acusat de ser un subjecte que "ha vingut a burlar-se dels simples mortals".
De Madrid, Matas en va dur els contactes i la xuleria, i l'autoconvenciment que estava per damunt del bé i del mal: tot estava "bé" o "malament" segons si ho feia ell o no, simplement. Perdut el poder, els contactes, els amics, el passaport i la feina, el que no ha perdut l'ex-ministre és la seva prepotència. Així ho ha vist el jutge Castro aquests dies d'instrucció, i n'ha deixat constància en un text, la interlocutòria de la instrucció, que de ben segur passarà a formar part de la cultura popular del nostre país, un autèntic document antològic que resumeix, en detall i massa bé, com era la manera de funcionar del matrimoni Matas-Areal i de tota una manera d'entendre la vida, la dels "nous rics" mallorquins que fan la fortuna a costa de robar: "vostè ha vengut a burlar-se dels simples mortals", etziba el jutge a l'ex-president. "Pot estar content que no l'einvïi a la presó".
Més o manco, això és el que se'n desprèn del text, que traspua un cansament evident per part del jutge del to i les formes de Matas durant tota la seva declaració: "amb molta freqüència utilitzava l'expressió, fregant la divinitat, "que es faci", per al·ludir a la manifestació de la seva voluntat política". L'ha calat bé, el magistrat José Castro, a un personatge que, partint d'un escaló social no gens rellevant, va ascendir dins els governs corruptes de Grabiel Cañellas fins a trobar-se amb massa poder, més del que una mentalitat com la seva podia assumir; a això s'hi ha de sumar la personalitat de Maite Areal, diposada a no treballar gens i a viure molt bé, sense preocupar-se dels doblers. Matas-Areal: més que un matrimoni mafiós, un matrimoni "bufa" que fregaven el ridícul. Ara són la riota de tot Palma, de tot Mallorca, i molt probablement de tot l'estat.
L'ex-president té fins dimecres a les 12 de la nit per pagar els 3 milions d'euros de fiança, o anirà a la presó. Segurament haurà d'hipotecar totes les seves propietats, a ningú li hauria d'estranyar que les bosses i rellotges Louis Vuitton o les graneteres de wàter marca Inda s'hagin d'empenyorar. No ingressarà a presó, però Matas quedarà en una petita misèria, a més de la moral, política i social: el fracàs econòmic de qui es vanagloriava de ser el millor gestor de la història de les Balears.
