Efectivament, a partir de la nova configuració del parlament català, la cambra tindrà més representants sobiranistes, clarament sobiranistes. A pesar de les mitges tintes, de les co-sobiranies, de les contribucions a l'estabilitat d'Espanya, i moltes altres distraccions, el cert és que a aquestes darreres eleccions catalanes CiU, Iniciativa Verds i, lògicament, ERC s'han presentat amb una voluntat explícita i programàtica de fer el camí de la consulta popular i la independència.

I un parlament més fort, també, per sortir de la crisi d'una altra manera, a partir dels valors de l'esquerra. ERC i Iniciativa Verds han incrementat la seva representació parlamentària. Per altra banda s'hi ha afegit també una nova formació, la CUP, i una altra, Ciutadans, ha augmentat considerablement la seva presència. Totes les formacions esmentades, des de la distància i la discrepància, coincideixen en la crítica a la política anti crisi de Mas.
En quina situació quedarà el País Valencià i les Illes si Catalunya assoleix la independència?
Finalment, és retllevant posar de manifest que el partit històric i afirmativament sobiranista i d'esquerres, ERC, ha obtingut 21 diputats que el situen com a segona força política, amb un important protagonisme en el futur del país. Des del punt de vista de la governabilitat l'escenari sorgit del 25 de novembre és complex i complicat; però des del punt de vista de la governança és ric i esperançador.

Resten molts dubtes, i incerteses, i angoixes. I una l'he d'exposar: en quina situació quedarà el País Valencià i les Illes si Catalunya assoleix la seva independència? O exposat des de l'altra riera: quin camí voldrà fer per exemple Menorca, obligat per una Espanya que la maltracta i la discrimina?

En qualsevol cas, el procés català ha obert horitzons i oportunitats, caldrà no desaprofitar-les.