Aquest mes de juliol l'Estat, conscient del seu fracàs per aturar la voluntat majoritària dels catalans d'expulsar-se Espanya de les seves vides, ha près la decisió de rectificar estratègies i tàctiques. I avui ja en podem començar a veure les conseqüències.
Hi ha, però, una observació que preocupa els analistes de l'Estat: el poder copsar que les noves generacions --i bona part de la societat civil catalana-- no tenen por ni s'immuten per les pressions i amenaces de l'Estat, les seves corals mediàtiques i els seus polítics. I això ha provocat que els analistes unionistes hagin aconsellat una radicalització de les estratègies fins ara dutes a terme.
I també han fet una revisió de les tàctiques fins ara empleades:
1) ¿Ha sigut positiu no promoure una tercera via i perdre la batalla ideològica esgrimint solament arguments jurídics i legals?
2) La batalla mediàtica a l'Estat li ha resultat eficaç. S'han escoltat una i altra vegada a ells mateixos i els seus arguments. Els catalans no existeixen, no tenen sobirania. Però aquests mateixos arguments s'han estimbat contra la dura realitat del discurs sobiranista. Ni els partidaris de la tercera via no han sigut capaços de donar alternatives i els seus tertulians orgànics sense arguments sols fan que repetir arguments jurídics legals aconseguint que més i més ciutadans vulguin exercir el seu dret a decidir. "Els Nachos Martín" fan, amb la seva reiteració fins a l'avorriment, un gran servei al sobiranisme.
3) El PP i C's segueixen crispats, desorientats, i en el cas del PP la imatge d'Alícia Sánchez-Camacho i el seu convers/escuder Enric Millo desprestigia l'espai dels populars a Catalunya, que retrocedeix en totes les enquestes.
4) Els operatius del CNI i les clavegueres de l'Estat no saben si obrir una nova fase ja que l'efecte Pujol no ha frenat el procés i ara es pregunten: ¿cal incitar a la violència a petita escala per a generar respostes? ¿Cal l'espiral de la violència? ¿O cal estendre la taca amb nous afers de suposades corrupteles...?
5) Fa unes setmanes el cap de gabinet de Mariano Rajoy, Jorge Moragas, amb Sánchez-Camacho i Fernández Díaz, entre d'altres, van proposar a Rajoy un pla final per acabar amb el 9-N basat en:
- trobar el taló d'Aquil·les d'Artur Mas
- potenciar i expandir l'afer Pujol i de tot el seu clan
- reduir l'impacte de l'Onze de Setembre, la V de l'ANC, amb una consigna clara, "menor assistència"... i potenciar alhora el moviment unionista sobrevalorant la trobada de Societat Civil Catalana a Tarragona el mateix dia 11
6) Com a traca final, si el president Mas convoca el 9-N, l'Estat hi intervindrà i, en una primera fase, treuria les competències d'ensenyament i seguretat i obligaria la quinta columna a treure's la careta i oferir a la societat una alternativa al president Mas.
