El govern turc mou fitxa en el conflicte kurd. Quan es compleixen vint-i-cinc anys de lluita armada per part del poble kurd contra els turcs ha quedat clar que amb la repressió policial, política, judicial i militar no n'hi ha prou per acabar amb la guerrilla kurda. Ara el govern estudia un seguit de mesures polítiques destinades a retornar als kurds part dels seus drets com a poble per tal de trobar una sortida política al conflicte armat.
La resistència kurda, dirigida per la guerrilla del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan) i el partit DTP (Partit per a una Societat Democràtica), pròxim al PKK, que té diputats en el parlament turc i governa nombroses ciutats i poblacions en el Kurdistan turc, espera una amnistia i l'inici d'un procés de diàleg per trobar una sortida pactada.
El 15 d'agost del 1984 vint-i-un combatents del PKK atacaven la comissaria de la policia de la població de Semdinli (15.000 habitants) i uns altres quaranta feien el mateix a la població d' Eruh (10.000 habitants). Era l'inici de la lluita armada del PKK, partit marxista-leninista fundat el 1978 i liderat per Abdullah Ocalan. El seu objectiu inicial era obtenir el reconeixement del poble kurd i la independència del Kurdistan turc. Avui dia aquests objectius han variat i les actuals reivindicacions són els "drets culturals i l'autonomia política". Des de la data de l'inici de la lluita armada, ara fa vint-i-cinc anys, han mort en el combats unes 45.000 persones. Ocalan va ser detingut el 1999 però la lluita ha continuat. El PKK es considerat una organització terrorista per Turquia, pels Estats Units i per la Unió Europea. I, després de tants morts i tant anys de guerra, el fracàs polític de l'Estat turc en la seva repressió va quedar clar en les últimes eleccions municipals d'enguany quan el partit kurd DTP, pròxim al PKK, va guanyar a les principals ciutats i poblacions del Kurdistan. Fracàs polític i fracàs militar, perquè es calcula que el PKK té uns vuit mil guerrillers a les muntanyes (la meitat dins de Turquia i l'altre meitat en les muntanyes Qandil, en el Kurdistan iraquià.
-De la repressió al reconeixement-
El govern turc de l'islamista moderat Erdogan està preparant un pla de pau. El canvi polític va quedar clar el passat dia 5 d'agost quan el primer ministre turc, Erdogan, va rebre al dirigent del DTP, Ahmet Turk, després d'anys de boicot i aïllament d'aquest partit per part de les autoritats turques, al qual acusen de ser l'expressió legal del PKK. En els últims temps s'ha produït una evolució en les mentalitats i molts turcs aposten pel diàleg ja que pensen que la qüestió kurda no pot ser resolta sense els kurds. Fins ara l'Estat turc s'havia negat a negociar amb una organització que qualifica de terrorista però les operacions militars no han servit per acabar amb el PKK ni ofegar el clam dels kurds que s'expressa amb vots al DTP. S'havia arribat a negar l' existència del poble kurd anomenant-los "els turcs de les muntanyes". Ara el mateix cap de les forces armades, general Basbug, reconeix l'existència del problema kurd i admet que no té solució militar.
Les mesures que està estudiant el govern són relatives als drets culturals dels quinze milions de kurds que viuen a Turquia i a la democratització iniciada en els últims anys. Els noms kurds podran ser autoritzats i les poblacions kurdes recuperaran el seu nom kurd enlloc de l'actual "aturquesat". La llengua kurda, prohibida, podria ser autoritzada dins del sistema educatiu i a les administracions públiques. I el més important, hi podria haver una amnistia pels combatents del PKK i milers de refugiats a l'Iraq i altres estats podrien retornar a casa seva.
-La postura dels combatents kurds-
Per la seva part l'actual líder del PKK, Murat Karayilan, que dirigeix l'organització després de la detenció d'Ocalan, des del seu refugi a les muntanyes del Qandil (Kurdistna iraquià), en una entrevista publicada fa dues setmanes al diari francès "Le Monde", demana un diàleg obert entre les dues parts ja que el govern turc intenta resoldre el problema kurd sense diàleg amb el PKK. Estima que Turquia necessita poser fi al conflicte armat davant la pròxima sortida de les tropes nord-americanes de l'Iraq i degut a la seva conversió en un corredor de primera importància en el transport de la energia (gas i petroli) des de Rússia i els estats d'Àsia central a Europa. La construcció de nous oleoductes que travessin Turquia exigeix un mínim d'estabilitat política i militar.
Karayilan diu que "cal un reconeixement de la identitat kurda, dels drets polítics i culturals...per què els kurds no poden ser educats en la seva llengua?" i afirma que la solució passa per l'adopció per part de Turquia dels "estàndards democràtics europeus". El líder kurd recorda les 17.000 víctimes civils de la "guerra bruta" dels turcs i afirma que "les dues parts han de perdonar. L'Estat turc ha de presentar excuses. L'exemple de Sud-àfrica pot ser una solució, caldrà una comissió Veritat i reconciliació". Reivindica el seu combat dient que "gràcies a la nostra lluita els kurds han redescobert la seva identitat. Aquesta resistència ha fet evolucionar l'Estat turc: avui dia reconeix l'existència de la qüestió kurda i una solució pot ser estudiada".
Però el problema kurd supera les fronteres de Turquia ja que en els últims anys s'han incorporat a les files del PKK combatents kurds de l'Iran i de Síria. En el cas de l'Iran opera una petita guerrilla en el Kurdistan iranià, vinculada al PKK, i en el cas de Síria hi ha uns 300.000 kurds que van ser deixats sense la seva nacionalitat siriana en una decisió adoptada el 1962. Del tema kurd encara en sentirem a parlar durant força anys.
