L'actual president de la Comissió Europea -organisme de govern de la Unió Europea (UE)-, José Manuel Barroso, de 53 anys, va ser l'organitzador de la cimera de les Açores que va reunir el president nord-americà George Bush, el primer ministre britànic Tony Blair, i el cap de govern espanyol, José Maria Aznar, el 2003. Aquesta cimera va donar suport a la guerra de l'Iraq
i va ser Blair qui va fer tot el possible perquè arribés a president de la Comissió Europea, el 2004, per ser un ferm partidari del lliure mercat. Ara intenta ser reelegit per un nou mandat al front de la Comissió Europea, a proposta del Consell Europeu (primers ministres i alguns caps d'Estat dels estats membres de la UE) per obtenir a continuació l'aprovació del Parlament Europeu (PE).
En conseqüència, el resultat de les eleccions europees del 4 al 7 de juny influirà, potser de manera decisiva, en la ratificació o rebuig de Barroso. Barroso disposa del suport del PPE (Partit Popular Europeu) donada la seva afiliació a les dretes i liberal i, per tant, el recolzen els governs de dreta i centre-dreta avui dia majoritaris en els vint-i-set estats que formen la UE. Però també té el suport de tres governs socialistes: el del britànic Gordon Brown, el portuguès (solidaritat nacional per sobre de la distància ideològica) i l'espanyol de Rodriguez Zapatero (solidaritat ibèrica abans que ideològica). Però la seva gestió ha estat jutjada molt negativament per un seguit de dirigents polítics, de centre i d'esquerra la majoria.
Una mostra d'aquest desprestigi la donava el passat dia 21 de maig el diari milanès "Corriere della Sera", de centre-dreta, en publicar una valoració de l'actuació dels principals actors polítics i econòmics de Europa durant la crisi que vivim. Un jurat format per dotze destacats analistes polítics de diversos estats europeus situava com els millors al francès Dominique Strauss-Kahn, director general del FMI, i a l'italià Mario Draghi, cap del Consell d'Estabilitat Financera i del Banc d'Itàlia. A l'últim lloc de la llista estava Barroso, desprès de Trichet, Sarkozy, Brown, Merkel, Almunia,... Aquesta classificació reflectia la imatge de manca de lideratge d'aquest dirigent, la seva apatia i la seva falta d'iniciativa en uns moments de crisi profunda que requerien desplegar el màxim d'energia...
Crítiques de tots colors
El president francès, Nicolas Sarkozy, va manifestar després de la cimera del G20 de Londres que no se li havia sentit la veu; textualment va dir: "Totalment absent del G20". La líder socialista Martine Aubry ha declarat: "Ha aconseguit una proesa, la crisi ha fotut enlaire a tots els països europeus i no l'hem sentit". El líder del centrista Moviment Democràtic, François Bayrou explica que "quan cal lluitar contra el ultraliberalisme a Europa ens trobem amb un obstacle que és diu Barroso".
El setmanari pro-socialista "Le Nouvel Observateur" diu que "abans de la crisi era el símbol de la deriva liberal d'Europa. Durant la crisi ha estat apàtic. Ha fracassat... A l'actual campanya és ignorat o criticat per raons contradictòries: al Regne Unit la dreta el troba massa federalista, a França l'esquerra el troba massa liberal. I pot ser reelegit. Per què? Perque la seva força és la seva feblesa: molts volen una Comissió que no creï problemes, que no faci soroll". El setmanari, de dretes, "L'Express" el defineix com a "maniobrer, mai ha fet front als estats". El ministre francès d'Afers Estrangers, Bernard Kouchner, manifestava fa poc que "la Comissió apareix com un sistema burocràtic poc inclinat a l'acció. Ens cal un president responsable, capaç d'engrescar a la gent, de promoure una nova actitud ciutadana i de construir una societat civil europea".
Mentre que l'ex-ministre alemany d'Afers Estrangers i ex-lider dels Verds, Joschka Fischer es declarava "favorable a una Europa forta [...] la dimensió transnacional d'aquesta crisi exigeix una Comissió Europea forta, presidida per una gran figura política. No crec que Barroso sigui la persona que necessitem. Constato simplement la manca de iniciatives de la Comissió [...] la sortida de la crisi depèn no sols del rellançament del motor franco-alemany sinó també de una Comissió forta. La renovació del mandat de Barroso seria dolenta per Europa". Entrevistat al diari francès "Le Monde", Barroso contestava a la pregunta de la manca de reacció davant la crisi dient que "amb els instruments de que disposem estem fent tot el possible. El pressupost europeu representa menys del 1% de la riquesa europea, per tant, és natural que en aquesta crisi l'essencial de l'esforç pressupostari sigui nacional".
Si pensem que Europa per tirar endavant necessita líders decidits,i amb empenta (recordem a Delors i tant d'altres que han fet possible l'Europa actual) és força important poder disposar d'una figura de prestigi i amb demostrada capacitat per liderar l'Europa que sorgirà del Tractat de Lisboa, si els irlandesos acaben aprovant-lo en el referèndum que celebraran la pròxima tardor. I en aquestes eleccions al Parlament d'Europa seria bo per a la construcció europea disposar d'una majoria de europarlamentaris que empenyin cap el futur i no donin el seu vist-i-plau a titelles que no ens porten enlloc. A casa nostra, ¿escollirem uns diputats "pata negra" (visió ibèrica) o europeistes que, amb visió catalana, vulguin una Europa millor governada?
