Bombai, la capital econòmica de l'Índia, va saltar a les primeres pàgines de l'actualitat el passat dia 26 de novembre en ser atacada per grups terroristes que van causar més de cent morts. Ràpidament el dit acusador del govern indi va assenyalar al Pakistan i els seus omnipotents serveis secrets, l'ISI (Inter Services Intelligence), que operen com un Estat dins l'Estat pakistanès i que des de fa dècades alimenten grups terroristes islamistes. Cal recordar que tant l'Índia com el Pakistan són estats que disposen d'armament nuclear i que des de la seva independència, el 1947, s'han declarat la guerra en quatre ocasions, tres d'elles per obtenir el domini del Caixmir (actualment ocupat a trossos pel Pakistan, Índia i Xina). Les últimes notícies són que el govern de Nova Delhi exigeix al d'Islamabad el lliurament de vint dirigents terroristes, i la resposta pakistanesa és oferir una investigació conjunta dels atemptats de Bombai.

Les sospites dels serveis secrets britànics MI6 sobre l'autoria d'aquest atac terrorista se centren en l'organització Lashkar-e-Toiba (Exèrcit dels purs) i en la xarxa política i militar del radicalisme pakistanès, en sectors fora del control de l'ISI. Aquest grup armat, fundat el 1989, té les seves bases al Pakistan i lluita per l'alliberament del Caixmir indi. El 2001 van assaltar el parlament indi, a Delhi, el 2005 van atacar un mercat de Nova Delhi, causant 60 morts, i el 2006 ja van atacar Bombai, fent 200 morts amb explosions a estacions ferroviàries.

Un general indi ha manifestat que els atacants de Bombai venien de fora, segurament del Pakistan, que podien ser més d'un centenar i que van arribar a la ciutat per terra i per mar. Van atacar de manera simultània i coordinada deu objectius amb bombes, granades i a trets de fusell, demostrant una bona preparació. Parlaven urdu amb accent del Caixmir. Això fa pensar a l'MI6 que es tracta del grup Lashkar-e-Toiba, que té el seu quarter general a Lahore (Pakistan) i que des del 1993 lluita contra les forces armades índies al Caixmir. Les sospites dels serveis secrets britànics són compartides pels serveis secrets russos, però la CIA nord-americana mira cap una altra direcció, cap a l'organització Indian Mujaheddin, que té bases a Bangla Desh i Pakistan i que el passat mes de maig va atacar a Jaipur, causant 61 morts, el juliol a Gujarat, 45 morts, i el setembre a Nova Delhi, 21 morts. En el que coincideixen tots les serveis secrets és que no es tracta d'Al Qaida, donada la seva poca penetració a l'Índia.

  El totpoderós ISI

La nebulosa de grups armats islamistes que lluiten al Caixmir i provoquen atemptats cada vegada més freqüents a l'Índia ha estat alimentada durant anys per l'ISI pakistanès, que des de fa anys té un funcionament autònom del govern i que tenia prou poder com per fer caure el govern de torn. L'actual president pakistanès ha adoptat mesures perquè l'ISI abandoni l'activitat política i és dediqui exclusivament a lluitar contra el terrorisme i a prevenir els perills procedents de l'exterior del país. El passat 23 de novembre el govern va anunciar que la branca política de l'ISI havia estat desmantellada. Aquest era un pas imprescindible per consolidar les institucions civils i democràtiques al Pakistan, estat que ha viscut la meitat dels seu seixanta anys de vida sota règims militars.

 

 

Ara governa el Partit del Poble Pakistanès (PPP), dels Bhutto, que va assolir el govern desprès de nou anys de dictadura militar (1999-2008) del general Musharraf. L'ISI va perseguir el PPP quan era a l'oposició i va fer tot el possible per derrocar-lo quan era al govern . Va ser el braç executor de tota mena de maniobres com eleccions trucades, divisió de partits i eliminació d'activistes, per imposar el domini militar sobre la societat civil. En teoria estava controlat i sota les ordres del primer ministre, però a la pràctica l'únic control el tenia ( i el té) el cap d'estat major de les forces armades. Actualment és el general Asfaq Kayani, que ocupa el màxim càrrec de la jerarquia militar, i que va evitar el passat juliol que el primer ministre situés l'ISI a les ordres del seu ministre de l'Interior perquè això seria perdre el seu control. El govern va haver de cedir davant l'oposició del general Kayani, que va permetre el pas del règim de Musharraf a un govern civil elegit a les urnes.

   Intent de dinamitar l'entesa indo-pakistanesa

L'atac a Bombai s'ha produït en uns moments en que les relacions entre l'Índia i el Pakistan intentaven normalitzar-se i encetar una nova etapa de aproximació i col·laboració política i econòmica. El president pakistanès Asif Ali Zardari, vidu de Benazir Bhutto, el passat 22 de novembre va anunciar que el seu país renunciava a ser el primer en fer servir el seu armament nuclear contra l'Índia i que estava disposat a signar amb el seu veí un pacte de no proliferació i proposava al govern indi crear un mercat comú entre els dos estats per incrementar els seus intercanvis econòmics i, per primera vegada, un president pakistanès va referir-se als grups que lluiten al Caixmir com a "terroristes", quan fins ara eren qualificats de "combatents per a la llibertat".

 

Zardari està convençut que l'islamisme radical encoratjat o tolerat pels seus predecessors, s'ha convertit en un verí mortal que amenaça el mateix estat del Pakistan, i que actualment el seu país i l'Índia comparteixen el mateix adversari, el jihadisme vinculat a Al Qaida. Un acord polític i econòmic entre els dos estats permetria al Pakistan retirar part important de les tropes que té estacionades a la frontera del Caixmir per enviar-les a la província del nord-oest a lluitar contra els talibans i Al Qaida.

 

Això aniria molt bé als nord-americans perquè la guerra de l'Afganistan creix cada dia que passa donada la convergència entre talibans afganesos i pakistanesos. Per això els grups islamistes poden haver decidit que calia tornar a enfrontar a indis i pakistanesos per poder seguir amb el seu progrés militar a l'Afganistan i a les àrees frontereres del Pakistan (zones tribals i província del nord-oest, on els talibans i els seus aliats d'Al Qaida pràcticament envolten la capital provincial de Peshawar i expandeixen el seu control polític i geogràfic).