Les 26 jornades internacionals de Corti (Còrsega), celebrades a principis del passat mes d’agost amb la presència d’uns 600 militants van suposar un nou trencament dins del món del nacionalisme cors i van ser escenari de la petició del moviment armat FLNC-Unió de Combatents demanant l’obertura de negociacions polítiques.
A les jornades no hi van assistir, tot i haver estat convidats, ni Jean-Christophe Angelini ni Gilles Simeoini, que a les recents eleccions legislatives franceses van obtenir el 15% dels vots a Còrsega sota l’etiqueta nacionalista corsa. El primer és el líder del Partit de la Nació Corsa (PNC) i el segon representa a Chjama Naziunale. La reunió de Corte estava organitzada per Corsica Nazione Independente (CNI), el partit de Jean-Guy Talamoni. Fins ara tots estaven units rera la coalició Unione Nazionale. Gilles Simeoni és fill d’Edmond Simeoni, figura històrica del nacionalisme cors protagonista de l’ocupació d’Alèria el 1975, data d’inici del renaixement del moviment nacionalista cors actual.
La línia divisòria passa pel tema de la violència i les organitzacions armades. Mentre que el CNI dóna suport a grups clandestins, Angelini i Simeoni no volen saber res de la violència i volen treure el moviment nacionalista del seu aïllament polític tot atacant la línia política del CNI i obrint-se a sectors socials no nacionalistes corsos. De fet, des del passat dia 8 de juliol, el CNI va decidir trencar les llistes úniques del conjunt de components del moviment nacionalista cors existents des de les eleccions del 2004 i a partir d’ara el CNI presentarà candidats propis a totes les eleccions mantenint la política d’unió per al segon torn electoral. Per Talamoni “la idea independentista no ha de quedar diluïda dins d’un conjunt confús” i el CNI es posa com a referent clar i pol de reagrupament de tots els independentistes i nacionalistes, marcant distancies amb els seus aliats autonomistes. Per Simeoni aquesta direcció política significa un “retorn enrera que condueix a un atzucac”.
A les jornades de Corte, el passat dia 5 d’agost, es va presentar un vídeo del FNLC-Unió de Combatents en què un grup d’homes armats i amb la cara tapada demanaven a França, “que perpetua un insidiós genocidi”, l’inici de negociacions polítiques. Va ser una manera de deixar clar que sense ells no hi haurà solució al problema cors i que qualsevol solució ha de portar a llarg o curt termini, a la independència. Talamoni va expressar la seva “total solidaritat patriòtica i política amb els militants de la Unió de Combatents del Front d’Alliberament Nacional de Còrsega”. El CNI ha presentat un projecte polític de 25 punts per ser discutit de manera oberta per tothom que representa un programa de govern i que inclou el reconeixement del poble cors i dels seus drets, la oficialitat de la llengua corsa, la supressió dels dos departaments i dels consells generals, una ciutadania corsa basada en un mínim de deu anys de residència permanent, reservar als ciutadans corsos l’adquisició de bens immobiliaris, poder legislatiu pel parlament cors, l’alliberament dels presoners polítics, etc. Tot plegat destinat a evitar un “genocidi per substitució”, és a dir, la desaparició dels corsos submergits per l’allau de persones vingudes de fora.
