Eslovàquia ha promulgat una nova versió de la llei sobre la llengua de l'estat, aprovada a principis de juliol pel parlament de Bratislava, prohibint la utilització oral i escrita de les llengües minoritàries en les administracions i obligant a utilitzar de manera prioritària l'eslovac a tots els espais públics.
També queden excloses les paraules angleses que tenen equivalent en eslovac. Els qui no respectin la nova llei poden ser multats amb entre 100 i 5.000 euros.
Aquesta modificació de la llei ha aixecat una onada d'indignació dins la important minoria hongaresa de Eslovàquia, aproximadament el 10% de la població (en total 5,6 milions d'habitants). A Hongria la reacció també ha estat molt forta dins de la classe política. Les relacions entre Hongria i Eslovàquia, deteriorades des de la caiguda del comunisme, el 1989, no poden ser pitjors des del 2006, quan es va formar una coalició de govern de populistes i nacionalistes a Eslovàquia.
Els partits parlamentaris hongaresos han demanat al Parlament eslovac que retiri aquesta llei que consideren "discriminatòria" vers la minoria hongaresa d'Eslovàquia. El primer ministre eslovac, Fico, ha replicat dient: "El temps del regne d'Hongria (que incloïa Eslovàquia) s'ha acabat i Eslovàquia no es deixarà dictar la seva conducta per Budapest".
Tots dos estats són membres de la Unió Europea, però la Comissió Europea fins ara resta en silenci sobre aquest tema, encara que alguns eurodiputats volen que es pronunciï sobre el caràcter "discriminatori" de la llei respecte els ciutadans d'un estat de la UE. El president del Parlament europeu, el polonès Jerzy Buzek, ha dit: "Aquesta llei molesta no sols als hongaresos sinó també a l'esperit de la integració europea i als ideals de la democràcia". En canvi, l'OSCE (Organització per a la seguretat i el Desenvolupament a Europa) ha iniciat una tasca de mediació entre els dos estats.
El que està clar és que la llei lingüística eslovaca alimenta els grups nacionalistes més radicals dels dos estats, el partit Jobbik hongarès (amb característiques feixistes) i l'ultranacionalista Partit Nacional Eslovac (al govern).
