Per ser francès no cal haver nascut a França o tenir pares francesos. N'hi ha prou amb votar afirmativament en un referèndum, tal com han fet els dos-cents mil habitants d'una illa de l'oceà Índic, Mayotte, que fins ara era un territori d'Ultramar, i que ha passat a ser francès a través de les urnes.
França, en conseqüència, ha ampliat el seu territori nacional-estatal amb l'illa de Mayotte i els seus habitants. Tot plegat força senzill, sense tribunals constitucionals pel mig ni referèndums a tota França. La voluntat lliurement expressada per un grup humà és suficient per convertir-se en francès (ho seria per deixar de ser-ho?).
El passat 29 de març a l'illa de Mayotte, que forma part de l'arxipèlag de les Comores, situat a l'oceà Índic, el 61 % dels inscrits (en total són 72.035 persones), és a dir, 41.492 electors, van anar a les urnes i el 95,2% van dir sí' al projecte de convertir l'illa en un departament més de França. El president Sarkozy va parlar de moment històric pels mahoresos i per l'illa. De fet, amb aquest moviment polític acceptat per França, aquesta potència ha trencat la regla no escrita de respecte a les fronteres heretades de l'època colonial en el continent africà, ja que la resta d'illes de les Comores formen un estat independent, que no reconeix la pertinença de Mayotte a França i que reclama la seva devolució. Ara bé, les Comores tenen una historia farcida de cops d'estat i rivalitats, a vegades sagnants, entre les diverses illes que el composen. s un estat dèbil, sense recursos naturals ni cap mena de pes a l'escena internacional i ni tant sols l'africana. França pot fer el que li sembli sense haver de pagar cap preu.
Mayotte serà el 101 departament francès i el cinquè d'ultramar, juntament amb les illes de Guadalupe i Martinica (situades al Carib), Reunion (a l'oceà Índic) i el territori sudamericà de Guyana. La transformació en departament culminarà el 2011 i disposarà d'una assemblea amb les competències d'una regió. La integració a França, fins a ser total, durarà vint o vint-i-cinc anys, segons un calendari ja establert en que s'anirà aplicant la legislació per etapes. Suposarà la reducció dels actuals poders dels cadis, jutges musulmans (la població és musulmana), i el dret comú, laic i republicà, substituirà el dret local religiós.
Fort flux immigratori
La superfície de l'illa és de 374 quilòmetres quadrats, amb 216.306 habitants que formen una població multiètnica africana, àrab i malgaix. El 97% d'aquesta població és musulmana i sols una tercera part parla el francès. França va ocupar aquest territori el 1841, i el 1843 va convertir-lo en protectorat, juntament amb la resta d'illes de les Comores, de les quals va formar part fins el 1974. En aquella data els comoresos van votar a favor de la independència mentre Mayotte optava per restar com a territori d'ultramar francès. Una quarta part de la població és clandestina, és a dir, ha fugit amb canoes o barques amb motor de la violència regnant a les altres illes Comores.
A Mayotte encara hi ha la poligàmia, i fins ara no s'apliquen les lleis sobre la laïcitat de l'Estat. Per tant, moltes noies són casades abans dels divuit anys, la dona pot ser repudiada, el testimoni d'una dona en un procés val la meitat que el del d'un home... Hi ha un tràfec constant de persones des de les illes veïnes, i els traficants cobren tres-cents dòlars per persona pel pas de la República Federal Islàmica de les Comores a Mayotte. La taxa de naixements és tant elevada (vuit mil nounats per any) que en els últims cinquanta anys la població s'ha multiplicat per deu. La situació econòmica i social, degut als ajuts de Paris, és millor que a la resta d'illes de les Comores. Algunes ONG han denunciat que l'expulsió dels clandestins (16.000 en els tres últims anys) ha deixat a l'illa a dos mil nens abandonats.
La transformació en departament significarà l'aplicació de les lleis franceses i pot portar a una regularització dels clandestins. La població perdrà les seves lleis locals i religioses (la poligàmia quedarà prohibida) però obtindrà assistència familiar, subsidis de desocupació, salari mínim, etc. és a dir, els drets econòmics i socials que tenen tots els francesos. França, doncs, no sols és europea sinó també africana (i americana).
