Ara que falta menys d'un mes per a les eleccions presidencials nord-americanes del 4 de novembre, és l'hora de fer balanç dels vuit anys de presidència de George Bush. El nou inquilí de la Casa Blanca tindrà com a herència una tempesta financera que amenaça l'economia no sols nord-americana, sinó mundial; dues guerres en marxa, una que s'està guanyant poc a poc, Iraq, i l'altre que s'està perdent poc a poc, Afganistan; un desprestigi màxim a nivell internacional dels Estats Units; una posada en qüestió del seu liderat mundial; una crisi energètica i d'aliments, i un etcètera ben galdós. Si els nord-americans fossin racionals la victòria del canvi que propugna el candidat demòcrata Obama seria indubtable. Però resulta que Obama es mestís -.negre, pels racistes- i el factor racial encara pot ser determinant en la nació més avançada i civilitzada del món. El dia 5 de novembre sortirem de dubtes.
Mentrestant, podem fer un repàs a l'estat de la qüestió d'una de les guerres en que Bush ha embolicat els Estats Units, la de l'Iraq. Patrice Claude, a "Le Monde" del passat dia 23 de setembre, feia una anàlisi que titulava "Guerra sense victòria a l'Iraq", on descrivia el moment en que es troba aquest conflicte. Després de cinc anys de combat la guerra no s'ha acabat ni està a punt de finalitzar, però disminueix progressivament la intensitat de la lluita i s'amplien les zones controlades pel govern i l'exèrcit docupació nord-americà. s pot parlar d'un gir en el curs de la guerra ja que després d'uns inicis i desenvolupament cada vegada més sagnant, l'arribada, fa dinou mesos, del general Petraeus al comandament de les tropes nord-americanes i l'aplicació de les seves tàctiques ha suposat canviar el signe de la guerra cap a un clar apaivagament. Ara Petraeus ha pujat de càrrec, comandant de les tropes nord-americanes a l'Orient Mitjà i Àsia, que li suposa fer front a la cada dia més greu situació a la guerra de l'Afganistan.
Les dues guerres iraquianes s'acaben
Entre mitjans del 2005 i inicis del 2007 cada mes morien a l'Iraq entre dos i tres mil civils, degut a les dues guerres simultànies existents en aquell país. Enguany la xifra de víctimes mortals està per sota de les cinc centes per mes. La primera de les guerres, la dels àrabs sunnites (20% de la població iraquiana) contra les tropes estrangeres està gairebé acabada, gràcies a les tàctiques del general Petraeus, consistents en pagar 300 dòlars per mes als exrebels sunnites i membres de les tribus sunnites, formant un exèrcit-milícia de 109.000 homes batejat com a "Fills de l'Iraq" i que s'han dedicat a perseguir i combatre els grups armats d'Al Qaeda. Els anys 2005 i 2006 les forces nord-americanes i iraquianes patien uns 3.000 atacs per setmana que ara s'han reduït a menys de quatre cents. Molts dels guerrillers han estat integrats a les forces armades iraquianes que ara formen mig milió d'homes, entre soldats i policies.
La segona guerra, la civil, entre àrabs sunnites i àrabs xiites també ha baixat d'intensitat. Al Qaeda va portar aquests enfrontaments al màxim possible amb atemptats molt mortífers contra llocs sagrats dels xiites, que són el 60% de la població. Els grups armats d'Al Qaeda estan perdent la partida en haver d'enfrontar-se a les forces armades iraquianes, a les nord-americanes i als "Fills de l'Iraq". Han perdut la seva base social desprès d'anys de matances indiscriminades i l'aplicació d'una llei alcorànica intransigent i rigorosa. El general Petraeus va ser prou intel·ligent per aprofitar aquesta conjuntura per capgirar la marxa de la guerra al seu favor. També va ajudar el reforç de 30.000 soldats nord-americans més enviats a l'Iraq, des de la primavera del 2007, portant el contingent nord-americà fins els 165.000 soldats, que van contribuir a millorar la situació.
El paper de l'Iran
Un altre factor important i positiu pels nord-americans i pel govern iraquià del xiita Nuri Al-Maliki és que la més important milícia xiita del país, l'Exèrcit del Mahdi, de Moqtada al-Sadr, antinord-americà furibund, va ordenar un alto al foc als seus homes l'estiu del 2007. La desactivació d'aquesta milícia-guerrilla ha estat molt important per millorar la situació general i el control del govern sobre el territori. Abans de l'alto al foc aquestes milícies eren autores de continues matances de civils sunnites com a represàlia a les matances de civils xiites efectuades per Al Qaeda i els grups rebels sunnites. En aquest capítol hi ha jugat un paper destacat la influència de l'Iran ja que el règim dels aiatollahs dóna suport tant al govern de Al-Maliki com a l'organització d'Al Sadr, que ara està refugiat a la ciutat iraniana de Qom. El canvi de situació portarà a una retirada de vuit mil soldats nord-americans abans del pròxim mes de febrer. En quedaran 146.000, i si les coses van com ara i segueixen aquest camí, podran ser retirades gradualment pel pròxim president nord-americà. Un factor essencial que faci possible aquesta retirada serà la reconciliació entre iraquians, uns acords polítics que permetin governar el país de manera conjunta als tres grans conjunts socio-ètnic-religiós-polítics: kurds, àrabs sunnites i àrabs xiites.
En el comiat al president Bush cal constatar que deixa molta feina a fer al seu successor per redreçar un país, els Estats Units, i una situació internacional que estan molt pitjor que quan ell va arribar a la Casa Blanca.
