Els Balcans continuen generant conflictivitat, però la presència de tropes internacionals impedeix nous esclats de violència. De tot el seguit de guerres que va patir la regió durant la última dècada del segle XX han quedat un seguit de temes pendents de solució, però el més urgent sens dubte és el del futur del Kosovo, una regió poblada d’albanesos que volen ser independents i que jurídicament pertany a Sèrbia, que no pensa renunciar de cap manera a la seva sobirania.
L'última guerra balcànica va situar el territori sota control internacional i ara la comunitat internacional ha proposat una sortida política. El pla presentat pel representant de les Nacions Unides queda curt pels albanesos (90% de la població), que no volen res que no sigui la independència, mentre que és massa agosarat pels serbis, que no pensen renunciar al territori. El pla presentat fa pocs dies proposa un semi-Estat sobirà que no seria formalment independent. Kosovo tindria pràcticament tots els atributs d'un Estat independent, però no ho seria formalment, i s’establiria un sistema complex de partició de poders per fer cohabitar la majoritària població albanesa amb la minoritària sèrbia. Però la realitat és que són comunitats que s’odien i estan enfrontades.
La comunitat internacional no vol tocar fronteres, però hi ha veus que parlen dels avantatges d'una partició, ja que, de fet, les poblacions estan separades dins del territori. La majoria de serbis viuen en una estreta franja situada al nord de la regió, que podria ser annexada a Sèrbia. A canvi de la cessió territorial Kosovo obtindria el reconeixement internacional de la seva independència. El problema està en que el retoc de fronteres podria desestabilitzar altres estats amb problemes semblants i també que es podria interpretar que amb el retoc fronterer es recompensa la neteja ètnica efectuada durant la guerra. El fet és que la comunitat internacional no pot retornar la sobirania de Kosovo a Sèrbia, perquè representaria la represa de la guerra, ni reconèixer la seva independència sense l’acord de Sèrbia, ja que Rússia dóna suport a Belgrad i té poder de veto. La futura solució sols podrà trobar-se en la taula de negociacions quan tothom accepti el dret a l’autodeterminació del poble kosovar i el respecte pels drets de les minories. Són principis bàsics que tant serveixen per Kosovo com per molts altres conflictes nacionals arreu del món.
