El tema de la identitat és universal, més enllà del debat francès. La setmana passada vèiem el lent despertar de la identitat amazigh o berber al Marroc i, en el cas de la veïna Algèria, hi ha una evolució d'una identitat que es definia com àrabo-musulmana a una altra que, actualment, molts assumeixen com a àrabo-berber. s a dir, també a Algèria hi ha, des de fa dècades, un despertar, sobretot cultural i lingüístic, berber o amazigh.
Als partits de futbol que van jugar Algèria i Egipte a finals del 2009 per la Copa del món i a inicis d'aquest 2010 per la Copa d'Àfrica, la passió pel futbol va desbordar-se adquirint color polític, produïnt-se incidents violents i una onada d'insults per les dues bandes. Un dels insults (per part dels egipcis) va ser que els algerians no son àrabs sinó berbers "que parlen una llengua estranya" (el tamazigh). Un conegut humorista de la Kabilia algeriana va replicar dient que "tots els invasors d'Algèria han acabat per marxar, excepte els àrabs, que han tirat arrels".
Una modificació de la Constitució algeriana, el 2002, reconeix la dimensió amazigh de la personalitat del poble algerià. La paraula berber, a Algèria, es refereix a la població autòctona de la Numidia de l'època púnica, de Cartago, és a dir, l'Àfrica del Nord central abans de les invasions de fenicis, romans i vàndals. Avui dia es defineix com a berber els qui parlen aquesta llengua, el tamazigh, que a Algèria està fraccionada en sis grups de locutors que s'estima formen entre el 25% i el 30% de la població, és a dir, més de deu milions d'algerians.
El taqbaylit és el tamazigh que es parla a la Kabilia, al centre del país, des del massís de Djurdjura a les muntanyes dels Bibans, amb uns cinc milions de persones. El taxenouit el parlen els berbers que viuen a les muntanyes Xenoua i Zaccar, al centre-oest del país; els xenouis són unes cent mil persones. El taxaouit o xaoui és parlat a l'est, a l'Aurès, i són més de dos milions de persones. El tamzabit el parla la minoria religiosa dels ibadites que habiten la vall del Mzab, a les portes del Sàhara central, amb un nombre de més de dos-centes mil persones. El tamasheq, és el berber que parlen els tuaregs, que són més d'un milió de persones, i el zeneta o znati (berbers negres) el parlen 150.000 persones a la zona de Touat-Gourara, al sud-oest.
Ara bé, les migracions internes han expandit l'ús del berber a totes les grans ciutats del país. A l'avantguarda de la lluita per la recuperació de la identitat amazigh s'han situat els habitants de la Kabilia, iniciant el moviment el 1949, però la lluita per la independència va portar els líders berbers a prioritzar la lluita per fer fora els francesos i van deixar de banda, per a més endavant, la qüestió identitària. Els dirigents nacionalistes i militants de l'àrabo-islmisme van acusar les reivindicacions berbers de formar part d'una maniobra del colonialisme per dividir el poble algerià i, per tant, els berberistes van ser considerats com enemics interiors, una mena de cinquena columna que amenaçava la unitat nacional, la lluita per la independència i la creació de la República.
Però els màxims dirigents militars (Algèria, des de la independència, ha estat governada, de fet, per una casta militar) eren xaouis (berbers de l'Aurès) o de la Kabilia, així com molts dels dirigents polítics i del món econòmic. Aquesta integració dels dirigents de la Kabilia i l'Aures en l'aparell estatal va afeblir durant molt anys la causa amazigh ja que van jugar la carta de l'arabisme per mantenir-se en el poder.
Diverses revoltes populars
Algunes de les raons per les quals la Kabilia ha dirigit el moviment reivindicatiu és que va ser escolaritzada des de principis del segle XX i molts dels seus habitants van emigrar a França desprès de la Primera Guerra Mundial. Aquest contacte amb altres cultures va ajudar a desenvolupar la identitat amazigh. Una primera manifestació massiva va produir-se el 1980 i no va ser fins els anys 90 que les reivindicacions amazigh van estendre's a les altres regions berbers, fora de la Kabilia.
El 1994 una vaga a les escoles de Kabilia, Aurès, Touat i la vall de Mzab en reivindicació de l'ensenyament del tamazigh va obligar el poder a crear l'any següent un Alt Comissariat de l'amazighitat, encarregat d'introduir l'idioma als llibres escolars. Una nova revolta massiva, el 2001, produïda per l'assassinat d'un jove estudiant a una comissaria de la gendarmeria de la Kabilia va fer aixecar la regió, i la violència va arribar a la capital, Alger. Com a conseqüència, el 2002 la Constitució va ser modificada per reconèixer el tamazigh com a llengua nacional. Tot plegat a portat a que gran part dels algerians ja no es defineixin com àrabo-musulmans sinó com àrabo-berbers.
Ara bé, l'ensenyament del tamazigh es considera que ha estat un fracàs per manca d'una vertadera acadèmia tamazigh i per no disposar d'instruments pedagògics. Tanmateix, s'ha creat una cadena de televisió tamazigh i alguns edificis públics tenen cartells i inscripcions en tifinagh (l'alfabet amazigh). El nacionalisme pan-àrab ha retrocedit.
