Com que no se'n tenen imatges, i ni israelians ni nord-americans la protagonitzen, la guerra del Iemen no existeix pels mitjans de comunicació. Però la realitat és que des del 2004 hi ha una guerra al nord del Iemen, i que en aquest mes de novembre s'ha estès fins a la veïna Aràbia Saudita la qual hi ha intervingut militarment. Alguns analistes diuen que el Iemen està a punt d'explotar,
de deixar de ser un Estat per convertir-se en un nou forat negre, com Somàlia. El fet és que a aquest conflicte se li sumen diversos factors: la guerra del nord, un creixent descontent que anuncia greus problemes entre la població del sud (l'antic Iemen del Sud, el 1994, va intentar independitzar-se però la revolta va ser ofegada en sang) i una certa implantació d'Al Qaeda, que en data recent ha fusionat en una sola organització les seves cèl·lules del Iemen i l'Aràbia Saudita creant Al Qaeda de la península aràbiga.
La guerra del nord del Iemen, que ja ha afectat les regions frontereres de l'Aràbia Saudita, és força complexa i no pot reduir-se a motius simplement religiosos. La majoria de la població iemenita és sunnita però hi ha una forta minoria, el 30 %, que és zaidita, una branca del xiisme. Els rebels del nord són zaidites però no tots els zaidites són rebels. El govern iemenita acusa l'Iran xiita d'ajudar els rebels zaidites. Els xiites de l'Iran són doudecimans, com els del Líban i l'Iraq, i creuen en el gendre del profeta Mahoma, Ali, i els seus descendents -un total de dotze- l'últim dels quals no va morir sinó que està amagat i quan retorni portarà el regnat de la justícia. Els zaidites són xiites però sols reconeixen un llinatge d'Ali de set imams (descendents) i no comparteixen el somni milenarista dels doudecimans.
Iran està pel mig
Als seus inicis la revolta va ser dirigida per Hussein Al-Huthi i, després que aquest fós mort per les tropes governamentals, pel seu germà, Abdul Malik Al-Huthi. Els rebels, dits "huthi", reivindiquen la identitat religiosa zaidita i el govern diu que volen restaurar l'antic Estat zaidita que va existir fins el 1962, any de la revolució republicana. Els imams que dirigien aquell Estat eren "sayyid", és a dir, descendents del profeta Mahoma, categoria a la qual pertanyen els germans Al-Huthi. L'ajut que l'Iran proporciona als rebels, segons el govern iemenita, forma part de la política d'extensió de la influència iraniana a l'Orient Mitjà, l'arc xiita, que comprèn Iran, Iraq, Líban i Síria.
Els "huthi" acusen el govern iemenita d'estar molt influenciat pel sunnisme radical saudita, el wahabisme i el salafisme, és a dir, les versions més rigoroses de l'Islam sunnita. En els últims temps la guerra s'ha estès i complicat en intervenir les principals confederacions de tribus del nord del país en favor d'uns i altres. Els Hashid donen suport a les forces governamentals mentre diverses tribus de la confederació Bakil lluiten amb els rebels. Motius històrics, religiosos, personals i fins i tot tribals alimenten i impulsen el conflicte. El fet és que la guerra s'ha anat estenent pel nord i el passat dia 5 de novembre l'aviació de combat saudita va intervenir per bombardejar les poblacions controlades pels rebels, disparant dos cents projectils que van matar i ferir desenes de persones, segons fonts dels "huthi". I una columna de blindats i infanteria motoritzada va penetrar en territori iemenita per netejar de bases rebels la zona fronterera.
Intervenció saudita
L'atac saudita al nord del Iemen va ser la resposta a una incursió dels "huthi" a la província saudita de Jizan. Van ocupar tres pobles, matar un vigilant de fronteres i ferir altres onze abans de ser obligats a tornar al seu territori. I aquesta incursió dels rebels al sud saudita era una rèplica a la intervenció dels saudites dels últims temps. Des dels inicis del conflicte, el règim saudita ha proporcionat armes a l'exèrcit iemenita, però des de fa unes setmanes la marina de guerra saudita participa en el control de les costes iemenites i en les operacions per capturar els vaixells que subministren armes als "huthi".
Fa poc va ser capturat un vaixell iranià carregat d'armes i el règim iemenita va acusar novament l'Iran d'ajudar els rebels. També el regim saudita acusa l'Iran d'intervenir al Iemen i denuncia que els "huthi" són aliats de l'Iran, com l'Hezbollah libanès o el Hamas palestí. Les víctimes d'aquesta guerra amagada són difícils de quantificar donada l'opacitat de tots els combatents, però es dóna com a aproximada la xifra de 10.000 morts, i unes 170.000 persones han marxat de casa seva. Aquesta xifra de desplaçats segueix la tendència a l'alça a mesura que s'estenen i s'intensifiquen els combats.
