El 1975 va signar-se el primer tractat modern entre el Canadà i els amerindis (indígenes americans), la Convenció de la Badia James i del Nord quebequès. 32 anys després, el 2007 s’ha signat (a mitjans de juliol) un acord històric amb els indis Cris (Crees, en anglès). El govern canadenc donarà 1.400 milions de dòlars als indis Cris en els pròxims anys i els 14.000 indis que tenen terres situades entre la part est de la Badia James i el sud de la Badia d’Hudson, tindran una àmplia autonomia que els permetrà dirigir l’administració de justícia i el seu desenvolupament econòmic i social. S’elaborarà una Constitució, però ja han assegurat al govern federal que el que volen és l’autonomia, no crear un Estat propi. El poble Cri decidirà el pròxim mes d’octubre amb un referèndum sobre l’acord signat amb el govern canadenc.
El Gran Nord quebequès no interessava a ningú fins que, a partir del 1971, el govern del Quebec va decidir explotar el potencial hidroelèctric de les ribes situades als territoris autòctons de la Badia James. Els Cris s'hi van oposar sense èxit, per bé que el 1975 van obtenir el reconeixement dels seus drets ancestrals amb la firma de la Convenció de la Badia James i del Nord quebequès. Per fer respectar els seus drets, els Cris han demanat ajuda al Papa, a la ONU, al Parlament Europeu i han llogat els serveis de nombrosos advocats. El 2002, els Cris van fer les paus posant-se d'acord amb el govern del Quebec i cinc anys després amb el federal canadenc. Els Cris han enterrat l'atxa de guerra, per bé que aquest no és el cas de les altres nacions ameríndies. De les 1.296 reclamacions presentades pels indis des del 1970, tan sols 442 han estat resoltes.